La reforma de pensions garanteix el seu poder adquisitiu però amb molts reptes pendents

Aquesta setmana Govern central, sindicats i patronal han firmat el primer gran paquet de la reforma del sistema públic de pensions que, com a gran titular, tira per terra els canvis més grans que va introduir el PP el 2013 i torna a revaloritzar les prestacions en funció de la inflació. L’acord està previst que iniciï la tramitació parlamentària perquè pugui començar a aplicar-se al més aviat possible. Si supera el tràmit parlamentari abans que acabi aquest any, entrarà en vigor a començaments del 2022, però fonts del diàleg social no descarten que molts aspectes ho facin el 2023.

Amb tot, el pacte és només una part de la reforma pendent. El ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, s’ha referit a l’ampliació del període de càlcul de la pensió, que s’abordarà l’any que ve, al següent bloc de la reforma de les pensions.

Aquesta mesura, ha insistit, ha d’acompanyar-se de “més generositat” en les llacunes de cotització i de la possibilitat de descartar els pitjors anys de cotització. Tot plegat després d’advertir que els baby-boomers, els nascuts entre el 1958 i el 1975, haurien d’elegir en el futur entre treballar més anys o cobrar menys pensió.

Després va atribuir les seues paraules a aquelles coses que se solen dir en plena polèmica, que no va tenir el seu millor dia, que era una reflexió en veu alta i que se l’havia malinterpretat. L’acord subscrit preveu la substitució del factor de sostenibilitat (lligar les pensions a l’esperança de vida com va establir el PP a la reforma del 2013) per un nou mecanisme d’equitat intergeneracional que estarà definit d’aquí a cinc mesos i que començarà a aplicar-se el 2027.

S’haurà de veure si al final les paraules d’Escrivá corresponen o no amb la proposta que es posi realment sobre la taula..

En cinc mesos s’hauria de pactar un nou mecanisme d’equitat entre generacions

L’acord subscrit assegura la contribució de l’Estat a les necessitats de la Seguretat Social. Dit d’una altra manera, on no arribin les cotitzacions socials ho hauran de fer els pressupostos de l’Estat d’una forma o altra.

El que s’ha de veure és com es finança i si al final es crea algun tipus d’impost per garantir la viabilitat del sistema públic de pensions. El pacte recull a més mesures per ampliar les carreres laborals de forma voluntària i anar atansant l’edat real de jubilació a la legal que serà de seixanta-set anys el 2027. Endureix les condicions de prejubilació voluntària, ja que augmenta els coeficients reductors, que minven la prestació dels treballadors que es jubilen abans d’hora. Els nous barems van des d’un mínim del 2,8% fins un màxim del 21 per cent i s’apliquen per trimestres.

S’incrementen també els incentius per retard de la jubilació amb millores a la pensió bé en percentatge o amb una quantitat fixa. El més beneficiós, en principi, és agafar-se a un increment del 4% per any treballat més enllà de la jubilació.

El primer és aclarir el nou sistema de cotització dels treballadors autònoms, un col·lectiu que a Lleida representa 32.705 persones de diferents sectors, als quals se n’afegeixen 5.342 de l’agrari. El ministeri vol que la cotització sigui en funció dels ingressos reals de l’autònom i la seua proposta és que paguin entre un mínim de 90 euros i un màxim de 1.220 euros al mes. L’aplicació es planteja de forma gradual al llarg de nou anys.

Avui, les pensions dels autònoms de Lleida són 490 euros inferiors a les dels assalariats. Més de la meitat del col·lectiu, segons la seua patronal ATA, cotitza per la base mínima.

La reforma de les cotitzacions dels autònoms, al següent assalt L’acord de Govern central, sindicats i patronal és un primer pas en la reforma de pensions i, de fet, queden per acordar aspectes espinosos i polèmics.