Lleida, un referent del biogàs?

Convertir els llots de les depuradores, els purins de les granges i els residus orgànics de la ciutat en una energia neta i eficient. Això és el que planteja un estudi de la Fundació Naturgy elaborat pel doctor en enginyeria industrial Xavier Flotats per fer de Lleida i la comarca del Segrià un referent a nivell estatal en la producció del biogàs, una energia renovable l’ús de la qual s’ha popularitzat en els últims anys a Europa però que a Espanya no acaba d’arrancar.

Flotats assegura a l’estudi que “amb el potencial de tot el que són residus i subproductes orgànics que es generen dins del terme municipal de Lleida podem cobrir el 12,6 per cent de la demanda de gas natural, ja sigui domèstica, comercial o industrial, i en el cas que ho féssim a nivell comarcal, el percentatge passaria a ser d’un 44 per cent”.

Sols amb el compostatge es podria cobrir la demanda de combustible de la flota d’autobusos de Lleida

Un fet que comportaria no només produir energia neta, sinó un estalvi també en l’adquisició d’energies fòssils, assegura Flotats. Al seu torn, la reutilització de residus orgànics, purins i llots suposaria “una reducció del 63% dels gasos amb efecte d’hivernacle que es generen al Segrià, això és un fet que crida molt l’atenció i, per fer-nos una idea del seu potencial, només amb el biogàs que es podria fer amb els compostatges es podria cobrir la demanda de combustible de la flota d’autobusos de Lleida”. I si s’optés per reutilitzar els gasos de l’abocador de Montoliu en lloc de cremar-los, “només amb això ja cobriríem el 50% de l’energia que necessiten els busos de la capital”, afegeix aquest investigador de Terrassa establert a Lleida des de fa dècades.

El motiu pel qual l’estudi de Naturgy s’ha fixat a Lleida és que “al seu terme municipal hi ha setanta-sis granges de porcs i noranta de vaques i ovelles, mentre que al conjunt del Segrià la xifra pujaria a 1.500 explotacions ramaderes els residus orgànics de les quals es podrien aprofitar per generar electricitat”, afirma Flotats.

No obstant, reconeix que la principal problemàtica per posar aquest sistema en marxa resideix en les granges, ja que “es necessitaria una inversió important per processar els purins, a més d’una xarxa logística per transportar-los a les plantes de tractament”.

Malgrat aquest inconvenient, Flotats recorda que a la depuradora de Lleida “ja es genera biogàs i la meta és arribar a ser autosuficient i hi ha una sèrie de residus centralitzats que es poden aprofitar, això ja ho tenim guanyat”. Per aquesta raó, Flotats diu que “si hi hagués voluntat política per fer-ho, sent optimistes podríem començar a generar biogàs d’aquí a un any aproximadament”.

Segons Flotats, això es deu al fet que “es necessita actuar en quatre àmbits:

gestió de residus, autosuficiència energètica, lluita contra el canvi climàtic i el desenvolupament del món rural. Si no s’afronten de forma conjunta aquests eixos, no és possible dur a terme polítiques que promoguin la producció de biogàs”,

assenyala

Flotats, que recorda que a Espanya “han faltat polítiques governamentals, tot i que ara s’està començant a desenvolupar una legislació en matèria d’autosuficiència energètica i lluita contra el canvi climàtic”. El que està clar, segons Flotats, és que “a diferència dels veïns europeus, Espanya no ha apostat per una energia renovable com el biogàs o el biometà fins ara, per això va tard”.

Una energia que avança a Europa i no a Espanya La conversió de purins i fang en energia renovable és una pràctica que fa dècades que diversos països de la Unió Europea utilitzen. “A Alemanya es van adonar dels beneficis que comporta la producció de biogàs als anys noranta, mentre que a França s’obre una planta per crear i tractar aquesta nova energia cada setmana”, recalca Flotats, que afegeix que en tota la Unió Europea “hi ha 18.000 plantes de biogàs, de les quals prop de 800 fan biometà i la resta, electricitat”. No obstant, a Espanya aquesta pràctica no estava gaire popularitzada fins ara.