CONJUNTURA ANÀLISI
Lleida ha perdut 1.200 empreses durant l'any Covid
Serveis i indústria, els grans damnificats || Presenta el menor retrocés del PIB de Catalunya i dels més baixos de l'Estat
Aragonès, ahir a la Cambra, amb Jaume Saltó al fons (esquerra).
La província de Lleida va perdre l’any passat 1.200 empreses, la qual cosa representa el 7,1%, una taxa lleugerament superior a la mitjana catalana i especialment en els sectors de serveis i indústria.
Així ho recull la Memòria de la Cambra de Comerç de Barcelona presentada ahir. En concret, la demarcació ha passat de tenir 16.602 comptes de cotització amb treballadors a 15.402.
Els descensos més grans tant en termes relatius com absoluts es van produir en el sector serveis, molt afectat per les restriccions amb l’objectiu de limitar el contacte social, i en la indústria.
En el primer cas, l’impacte va suposar una caiguda del 8,4% del teixit empresarial (amb més de mil empreses menys fins a les 11.217 a finals del 2020).
Al darrere, la indústria va registrar una reducció del 7,4% i va passar de poc més de 1.650 empreses a 1.535 el 2020. La construcció va patir la menor reducció relativa: 0,9% amb 15 comptes de cotització menys (1.637 en total al tancament de l’any). Amb un pes igual en el de la indústria, aquesta activitat només va suposar poc més d’un 1% de la reducció total d’empreses. Finalment, l’agricultura, amb un pes sobre el total bastant elevat respecte a la resta de demarcacions (6,3% el 2019), es va mantenir bastant estable amb una reducció de 10 comptes de cotització l’últim any fins a un total de 1.031 (amb un -1% en termes relatius).
L’estalvi i els fons europeus marcaran la recuperació, segons la Cambra de Barcelona
Amb tot i com va publicar SEGRE el febrer passat, la província de Lleida és la que va registrar una menor caiguda del PIB a Cataunya i de les més baixes de l’Estat el 2020 (-8%) per la menor dependència del turisme i el pes més gran del sector agroalimentari. L’economia de Catalunya va retrocedir un 11,4%.
Segons la Memòria de la Cambra, el consum privat fruit de l’estalvi, el turisme estranger i els fons europeus Next Generation EU marcaran el ritme de recuperació de la crisi derivada de la pandèmia. L’estalvi acumulat durant el 2020 a Catalunya va augmentar en 11.000 milions d’euros fins al màxim històric de 22.000 milions.
