SEGRE

ECONOMIA BALANÇ

La Cambra de Lleida situa al 2022 la recuperació a nivell prepandèmia

Calcula per aquest any una important millora dels resultats gràcies a la reactivació del consum || Demana mantenir mecanismes claus com els ERTO

La Cambra de Comerç de Lleida va presentar ahir la memòria de l’entitat de l’exercici passat.

La Cambra de Comerç de Lleida va presentar ahir la memòria de l’entitat de l’exercici passat.CÁMARA DE COMERCIO DE LLEIDA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Les perspectives econòmiques de Lleida per aquest any, després d’un 2020 devastador, són molt més positives, gràcies a la reactivació del consum privat. Tanmateix, la recuperació no serà suficient per arribar als nivells d’activitat previs a la Covid-19.

Així ho afirma el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, que ahir va presentar la memòria de l’entitat de l’exercici passat. D’aquesta forma, el 2022 serà un any clau per superar per complet l’impacte de la pandèmia, gràcies en part als recursos provinents del Next Generation EU.

L’afiliació a la Seguretat Social ja millora a la Segarra i el Pallars Jussà

L’informe destaca, entre altres punts, que l’economia de Lleida va caure l’any passat un 8 per cent, molt menys que la mitjana catalana (-11,5%), com va avançar SEGRE. Entre els factors pel pes més gran del sector agroalimentari, la baixa dependència del turisme i la marxa positiva de les exportacions.

El nombre d’empreses s’ha incrementat lleugerament el març d’aquest any amb variacions interanuals del 0,3 per cent a la província, amb l’augment més significatiu entre les petites i el sector de la construcció. Igualment, l’hostaleria i el comerç recuperen bona part de l’estoc d’empreses a pràcticament totes les províncies catalanes.

Malgrat tot, hi ha activitats dels serveis com les activitats professionals, administratives, immobiliàries en alguns territoris o artístiques que mantenen els descensos anuals al març, tendència que també persisteix a les indústries manufactureres, que mantenen descensos encara destacats a totes les províncies catalanes.

Aquesta evolució, juntament amb la del mercat de treball, fan apuntar a la Cambra que “es comença a veure la llum al final del túnel”, assenyala la memòria, encara que sense abaixar la guàrdia. En aquesta línia, l’informe de la Cambra de Comerç rebutja la retirada brusca de certes mesures polítiques econòmiques que qualifica de claus, com els ERTO.

Ajuda per al foment de la innovació La Cambra de Comerç de Lleida ha llançat el Programa Sostenibilitat, que posa a disposició de les empreses serveis de suport per a l’impuls de la innovació en matèria de sostenibilitat, cofinançat pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea.

La crisi afecta de forma desigual les comarques Els efectes de la crisi no han estat uniformes al territori. De fet, la Cambra reflecteix que a data a 30 de setembre del 2020, totes les comarques de la província van registrar descensos anuals del nombre d’empreses. A Lleida, han fluctuat entre el -3,3% de la Noguera i el -8,9% del Pallars Sobirà.

Dels tretze territoris, només dos han tingut descensos per sobre de la mitjana (-7,1%), el Pallars Sobirà i les Garrigues (tots dos per sobre del 8%), tanmateix conjuntament concentren poc més del 6% de les empreses.

El Segrià és la comarca amb un nombre més elevat, més de 7.700 i el 47% del total, encara que s’ha reduït un 6,6%. Al darrere, se situa la Noguera amb unes 1.400 amb una caiguda del 3,3%; Urgell amb unes 1.330 (un 6,1% menys respecte al 2019) i el Pla d’Urgell amb gairebé 1.300 (-5,9%).

En relació amb la tendència en el mercat de treball, la Cambra observa un descens o estabilitat de l’afiliació a totes les comarques –menys a la Segarra i el Pallars Jussà, on ha augmentat un 1% i 0,2%, respectivament–.

tracking