SERVEIS ANÀLISIS
Prop de 38.600 lleidatans no tenen accés a diners en efectiu al seu poble
Són els veïns de 130 municipis de la província, amb una població envellida
Al voltant d’1,2 milions d’espanyols no poden fer aquest senzill gest a la seua població.
El Banc d'Espanya alerta que prop de 38.600 lleidatans no tenen accés a diners en efectiu al seu municipi o en un radi proper d'uns cinc quilòmetres al voltant. És la conseqüència de la transformació del mapa bancari, amb menys oficines, moltes sense servei de finestreta, i la desaparició de caixers en cada vegada més poblacions.
Les zones rurals, en especial les poblacions més petites, clamen contra les desigualtats respecte a les ciutats i un dels dèficits que tenen és l’accés a serveis financers de forma presencial.
Tenen fins i tot cada vegada més dificultats perquè els seus veïns puguin accedir als diners en efectiu. Així ho posa de manifest un estudi del Banc d’Espanya, que xifra en 38.558 els lleidatans sense punts d’accés.
Parlem de persones que no disposen d’una sucursal bancària o un caixer automàtic a la seua població o en un radi de 5 quilòmetres al voltant.
Són els habitants de 130 dels 231 municipis de la província. Representen la gens menyspreable xifra del 8,8% de la població. Una vegada més, la demarcació se situa a la cua de Catalunya en aquest servei.
A Barcelona, l’exclusió amb prou feines afecta un 1,1% de la població, mentre que a Tarragona és un 5,6% i a Girona, un 7,9%.
El Banc d’Espanya alerta que creix la bretxa entre els que tenen fàcil accés a aquest servei i els que no
La situació de Lleida, amb 713 punts per poder aconseguir euros trinco-trinco, és més favorable que la que es viu a la veïna Osca, on els exclosos de punts d’accés són el 9,8% de la seua població. Zamora (27,8%), Àvila (21%), Segòvia (19,9%) i Palència (18,2%) són les províncies amb més índexs d’exclusió financera quant a on obtenir efectiu.
D’altra banda, l’institut emissor que presideix Pablo Hernández de Cos adverteix que la bretxa entre els que troben dificultats per accedir a l’efectiu i els que hi tenen fàcil accés augmenta i que en el conjunt de l’Estat són ja prop d’1,2 milions de ciutadans.
En un moment de transició en els pagaments amb targeta o altres mitjans, com el telèfon, van a l’alça, el Banc d’Espanya afirma que l’ús de diners en efectiu continua sent important per a molts ciutadans, en particular per a aquells que tenen dificultats en l’accés a determinats serveis financers convencionals o escassos coneixements digitals. En molts casos parlem, d’altra banda, de la població de més edat, tenint en compte precisament l’alarmant envelliment de molts pobles petits.
Per aquest motiu són especialment preocupants les conseqüències del canvi en el mapa de les entitats financeres. El nombre d’oficines bancàries ha disminuït prop del 50 per cent i el dels caixers automàtics ho ha fet en un 20 per cent des de l’any 2008.
El tancament d’oficines i l’aposta pels canals no presencials és una clara tendència a l’alça en el sector financer a Espanya.
Com va publicar SEGRE el mes passat, els bancs representats a la província de Lleida comptaven amb una oficina per cada 4.113 habitants l’any passat, de manera que cada una donava servei a 538 habitants més que el 2019 i 1.495 més que una dècada enrere o, el que és el mateix, un 57% més en deu anys, segons l’anuari estadístic de l’Associació Espanyola de Banca (AEB).
En el cas del conjunt de l’Estat, els bancs espanyols comptaven amb una oficina per cada 5.660 habitants el 2020, de manera que cada una donava servei a 546 habitants més que el 2019. El nombre d’habitants que atén cada oficina bancària a Espanya gairebé s’ha duplicat des dels 2.959 del 2008.
Les oficines de Correus, una possible alternativa
El Banc d’Espanya destaca l’ús que estan fent algunes entitats financeres de la xarxa d’oficines de Correus com a mitjà alternatiu per disposar d’efectiu en molts municipis. Recorda que, en països com Irlanda, el Regne Unit o Austràlia, l’ús de les oficines postals per accedir a efectiu està molt estès en zones rurals, mentre que a Espanya “és encara poc habitual”.
En cas de generalitzar-se’n l’ús per a aquesta finalitat, considera que les oficines de Correus podrien ser punts d’accés complementaris a les sucursals i als caixers automàtics.
Si es tenen en compte els establiments de Correus, les oficines bancàries i els caixers, el 99% dels espanyols tindria un potencial punt d’accés a l’efectiu en un radi de cinc quilòmetres.
