Les granges alerten de la pujada dels seus costos al disparar-se els cereals

L’escalada de preus dels cereals, que es traslladarà inexorablement als pinsos, és una nova gerra d’aigua freda per als ramaders. En el cas del boví, tant de carn com de llet, adverteixen que les pèrdues que arrosseguen augmentaran encara més. El porcí, que acumula deu setmanes consecutives de rebaixes de cotitzacions a Mercolleida, veurà reduït encara més els marges de les granges i moltes poden veure els seus comptes d’explotació compromesos.

El president de la patronal de boví Asoprovac, Ricard Gòdia, adverteix que un animal necessita de l’ordre de 2.200 quilos de pinso per al seu engreix abans d’anar a escorxador i la pujada del preu del pinso pot representar un sobrecost d’uns cent euros per animal.

El preu d’alguns cereals s’ha disparat en 24 euros per tona en una sola setmana

Gòdia adverteix que aquesta xifra se suma a les pèrdues que estan arrossegant en aquests moments, que situa entre 100 i 120 euros per cada cap de bestiar que va ara a les sales de sacrifici.

Així, si els preus no milloren i tenint en compte els sobrecostos, les pèrdues per animal poden arribar als 200 o fins i tot 220 euros, una situació que adverteix que és inassumible per als ramaders. El responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, per la seua part, recorda que el preu dels pinsos ha mantingut una tendència alcista des de començaments d’any, que semblava que s’havien calmat en les últimes setmanes.

Però amb l’última escalada dels cereals, amb pujades de fins a 24 euros per tona en una sola sessió a la Llotja de Barcelona, la situació torna a agreujar-se. Les cotitzacions del porcí encara defensen marges positius, però la situació es pot girar en un futur.

De fet, cal tenir en compte que la llotja de Mercolleida porta ja deu setmanes reflectint baixades al seu tauler, segons va recordar ahir Saltiveri després de l’última sessió celebrada. Davant d’aquesta evolució es troba el fre de la demanda xinesa de carn de porc. La sorpresa als mercats per la situació dels cereals es repeteix a les diferents llotges. Es qüestiona que els consumidors d’aquests cereals –les fàbriques de pinsos i els ramaders de les diferents espècies– puguin assumir uns preus que incrementen els seus costos a uns nivells que sens dubte no estaven previstos. En un moment en què molts països estan encara en plena collita, al sector torna a aparèixer el fantasma de l’especulació, que no és nova, protagonitzada pels grans fons d’inversió.