Les pensions de Lleida pujaran 44 milions més al desviar-se l'IPC

El Consell de Ministres va aprovar ahir el primer paquet de mesures de reforma de les pensions per enviar-lo al Congrés, amb el càlcul que pugui estar ratificat per les Corts al llarg d’aquest any i estar en vigor l’any que ve. Entre altres aspectes, garanteix la revalorització de les prestacions en funció de l’Índex de Preus de Consum. Anul·la el polèmic índex de revalorització de les pensions que va implantar el Govern de Mariano Rajoy i que limitava la pujada anual al 0,25% en cas de dèficit del sistema.

La reforma té lloc en un moment en què la inflació es troba en nivells desconeguts des de fa anys i molt lluny del 0,9% estimat per a aquest any per l’Executiu de Pedro Sánchez. De fet, es calcula que la desviació de l’IPC costarà l’any que ve de l’ordre de 5.000 milions d’euros a les arques de la Seguretat Social.

La Seguretat Social paga cada mes 99.881 pensions a Lleida i la prestació mitjana voreja els 917 euros

Per als pensionistes de Lleida ha de representar una compensació de l’ordre dels 44 milions. Les 99.881 pensions contributives de la demarcació representen pràcticament l’1% de les 9.868.153 que s’abonen a l’Estat. Tanmateix, la prestació mitjana de la demarcació és un 11,31 per cent inferior. Aquesta diferència es deu a diversos factors, com ara el nivell salarial de la demarcació, el pes del sector agrari i del col·lectiu d’autònoms, que en bona part dels casos cotitzen per bases que acaben desembocant en jubilacions clarament inferiors als dels assalariats.

La reforma de les pensions que ara arriba a les Corts preveu que es mantindran sense canvis en cas que l’IPC sigui negatiu. “A partir d’avui cap pensionista no haurà de preocupar-se per la seua pensió”, va dir ahir la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez.

Es deroga també el factor de sostenibilitat que va introduir el Partit Popular l’any 2013 i que encara no s’havia posat en marxa, amb la qual cosa dona a més un marge per negociar un nou mecanisme d’equitat intergeneracional.

Estableix també incentius per demorar l’edat de jubilació, modifica els coeficients reductors en els casos de jubilació anticipada i limita l’accés a la jubilació forçosa als convenis col·lectius.

Al marge d’aquesta primera normativa que entra a les Corts, el Govern central i els agents socials han de continuar negociant el desenvolupament d’alguns punts de l’acord per als quals es van donar un marge. Un d’aquests és el nou mecanisme d’equitat intergeneracional.