MACROECONOMIA DEBAT
Divisió a la UE sobre el futur de les regles fiscals
L'OCDE i els Estats del sud demanen més flexibilitat a partir del 2023 || Els frugals s'hi oposen i defensen deixar-les com estan
La vicepresidenta Nadia Calviño, ahir, a Ljubljana.
El futur de les regles fiscals a partir del 2023, moment en què tornin a entrar en vigor quan es doni per superada la pandèmia, ha provocat un nou cisma al si de la Unió Europea. Mentre que els Estats del sud, entre els quals Espanya, defensen adaptar-les als nous temps, tal com recomana l’OCDE, els socis del nord i d’Europa central no volen ni sentir a parlar de reformes i aposten per mantenir-les en els termes actuals. La Comissió Europea, per la seua banda, aposta per fixar estratègies de reducció de deute “realistes” per a cada estat membre.
D’aquesta manera, la vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics del Govern espanyol, Nadia Calviño, va defensar ahir la necessitat de “modernitzar i simplificar” les normes fiscals comunitàries per “adequar-les a la realitat” actual, amb l’objectiu que permetin emprendre les “necessitats d’inversió” derivades de la pandèmia amb l’objectiu d’impulsar una recuperació verda i digital.
Brussel·les aposta per objectius “realistes” de reducció del deute públic a partir del 2023
En el marc de la reunió de l’Eurogrup a Ljubljana, capital d’Eslovènia, va afirmar que Espanya està “compromesa” amb la “responsabilitat fiscal” però va dir que és necessari ser “flexibles” de cara al futur. En sintonia amb les tesis de La Moncloa, l’OCDE va instar ahir mateix la Unió Europea a reformar les normes fiscals per garantir la sostenibilitat de les finances públiques. Aquesta organització va advertir que “el compliment estricte” de les regles fiscals actuals a partir del 2023 podria provocar el “descarrilament” de la recuperació econòmica perquè la normativa és “massa complexa”. Així les coses, el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, va afirmar que faran falta senders de reducció de deute públic “realistes” per a tots els estats comunitaris i trobar un equilibri entre la sostenibilitat fiscal i les necessitats d’inversió. Tanmateix, Àustria, els Països Baixos, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Txèquia, Eslovàquia i Letònia es van tancar en banda i van advertir que no volen reformar les regles fiscals.
