Els perfils professionals més demandats per les empreses

Els titulats en les branques industrials de la Formació Professional (FP) representen el perfil més demandat per les empreses a Espanya, on escasseja l’interès dels nous alumnes en aquests treballs "de coll blau", fruit de l’històric estigma que ha acompanyat a les professions manuals.

Tal situació contrasta amb la "pujada" en la logística, sector en el qual les demandes de les companyies i les matriculacions avancen en paral·lel, segons les associacions i patronals consultades per Efe, que busquen persones polivalents, que s’adaptin al canvi, inclòs el tecnològic. Segons l’Observatori de la Formació Professional de la Fundació Bankia, el 2020, un de cada cinc espanyols tenia estudis d’FP, i el nombre de titulats entre 25 i 64 anys rondava el 21,6 % de la població d’aquesta edat.

En el curs 2019-2020 les famílies professionals més demandades pels estudiants van ser sanitat (16,39 %), administració i gestió (14,35 %) i informàtica i comunicacions (11,84 %), nivells molt superiors als assolits en indústries extractives (0,02 %), energia i aigua (0,3 %), o química (1,13 %).

"Totes aquestes famílies 'de granota blava' estan sent molt demandades per les empreses, però molt poc demanades pels alumnes perquè tenen aquest estigma que sempre ha tingut l’FP: que és un treball més dur o poc glamurós", explica el president de l’Associació de Centres de Formació Professional FPEmpresa, Luis García. De fet, "moltes d’aquestes places es queden buides", afegeix García, que lamenta aquesta visió de la indústria quan "tot el que té a veure amb la fabricació té millors salaris, millors convenis, menys temporalitat i una qualitat d’ocupació moltíssim més alta".

LA LOGÍSTICA, A L’ALÇA

En logística, en canvi, "hi ha perfils molt ben oferts, com a comerç i màrqueting, i continua tenint molta demanda", apunta.

El pes de l’FP en aquesta activitat és més que notable, i és que, segons un estudi de la patronal U, el 56 % dels enquestats afirma que "obre més portes" al sector.

L’"enorme auge" del comerç electrònic en els últims anys, encara més notable arran de la pandèmia de la covid, ha fet "imprescindibles" treballs  com el dels repartidors d’última milla, assenyala el president d’UN, Francisco Aranda.

També ha propiciat la necessitat d’especialistes com els analistes de "big data", una de les titulacions que contempla el pla estratègic de l’FP juntament amb la fabricació intel·ligent, la implementació de xarxes 5G i la intel·ligència artificial.

COMPETÈNCIES DIGITALS

El procés de transformació en el qual es troba immersa l’economia porta les empreses a reclamar als seus futurs treballadors una sèrie de competències digitals i socials, encaminades a millorar els seus serveis i l’experiència del client. "L’FP hauria de formar en habilitats que després seran transversals, perquè el procés per si mateix s’aprèn en el lloc de treball", indica la directora de Formació i Estudis de la patronal hotelera Cehat, Ana María Camps. Però "una altra cosa succeeix amb la capacitat d’entendre o generar un full de càlcul, i amb entendre la sostenibilitat i comprendre que si barrejo un producte amb l’altre pot ser nociu per al medi ambient".

Com ella, el director de transformació digital de Cepsa, Joaquín Abril-Martorell, que en l’última trobada de la patronal Ametic va posar en relleu el valor que genera a les companyies comptar amb personal analític, que sàpiga extreure informació de les dades o programar, amb independència de la seua formació de base.

LA NOVA LLEI

En línies generals, tots valoren el projecte de llei d’FP, que la setmana passada va rebre la llum verda del Govern central i ha de sotmetre’s al tràmit parlamentari. Una de les principals novetats és l’augment de les pràctiques en empreses, que oscil·laran entre el 25 i el 35 % de la durada total de l’aprenentatge a l’FP general, i superaran el 35 % a l’FP intensiva.

Segons l’opinió de CCOO, es "regula un increment d’hores pràctiques inassumible per l’actual teixit productiu", per la qual cosa tem que "l’impacte sigui una precarietat més gran en la inserció, ja no de la població més jove, sinó de tota la població activa".

Tanmateix, la directora de Formació i Estudis de Cehat considera que és "una oportunitat perquè l’alumne conegui l’entorn laboral i perquè, quan entre al mercat amb una ocupació estable, sigui productiu molt abans". Encara així, admet que "si hi hagués retroalimentació" entre les demandes del món empresarial i els programes formatius "potser no faria falta que els alumnes fossin tant temps en les empreses".

CAMí PER RECÓRRER

Empresaris i formadors estan d’acord que Espanya té ara l’ocasió de respondre a un problema estructural, l’atur juvenil, situat en un 38 %, molt superior a la mitjana europea (sobre el 16 %); amb tot, reconeixen que queda camí per recórrer. El president de l’Institut per a la Calidad Turística Española (ICTE), Miguel Mirones, avisa que hi ha províncies, particularment a l’Espanya interior i buidada, en les que a les empreses del sector els està costant trobar personal format perquè no s’ofereixen aquestes especialitzacions o no hi ha prou aules o equips. Mancances que han quedat reflectides aquest estiu, en el qual "hi ha hagut problemes en la restauració, tant en cuina com en sala," conclou.