La Moncloa i els sindicats acorden apujar el sou mínim 15 euros

El Govern espanyol i els sindicats van assolir ahir a la nit un acord per incrementar en 15 euros el salari mínim interprofessional (SMI) aquest any, amb efecte des de l’1 de setembre. Tant CCOO com UGT condicionaven el pacte al fet que la Moncloa es comprometés a nous augments de l’SMI el 2022 i 2023, però finalment van aixecar el veto. La patronal CEOE es va desmarcar i el seu líder, Antonio Garamendi, va avisar l’Executiu de Pedro Sánchez i els representants dels treballadors hores abans que s’aconseguís el consens amb un “veuran el que fan”.

Segons van explicar des de Treball, el compromís assolit entre el Govern espanyol i els sindicats passa per augmentar en 15 euros al mes l’SMI, la qual cosa equival a una alça de l’1,6%, que és la mitjana que s’està pactant en els convenis col·lectius.

D’aquesta manera, en els últims quatre mesos d’aquest 2021, el sou mínim se situarà en els 965 euros bruts mensuals. A més, les parts es van comprometre a revisar el sou mínim el 2022 i 203, amb l’objectiu que assoleixi el 60% del salari mitjà abans que finalitzi la legislatura, com determina la Carta Social Europea.

Si es complís aquest objectiu, just abans de les noves eleccions generals, l’SMI s’acostaria llavors als 1.100 euros bruts mensuals en 14 pagues.

Amb tot, l’actualització de l’SMI l’any que ve i el següent s’havia convertit en el principal escull per a l’entesa entre la Moncloa i els sindicats, atès que la patronal ja va deixar clar d’entrada que no negociaria cap pujada de l’SMI. Així, encara que a primera hora del matí es donava per fet que es rubricaria l’acord, el cert és que tant Nadia Calviño, vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics, com el secretari general de CCOO, Unai Sordo, van refredar l’entesa i van subratllar que encara es negociava. “En aquest moment les converses amb els agents socials continuen mantenint-se. No hi ha cap acord”, va explicar Calviño.

En la mateixa línia, Sordo va indicar que “no hi ha encara acord perquè estem passant papers i perquè la pujada de l’SMI no està lligada al camí de fites per a 2022 i 2023”. “Si no s’expressa aquesta voluntat de forma nítida, l’acord només el 2021 no es produiria”, va avisar el dirigent sindical, en termes anàlegs als manifestats en els últims dies per Josep Maria Àlvarez, líder de l’UGT.

A última hora de la jornada, tanmateix, la Moncloa va donar el seu braç a tòrcer i l’acord va ser possible.

Per la seua part, Garamendi va insistir hores abans que la CEOE no se sumaria de cap manera a l’acord. “Ells veuran el que fan”, va advertir, i va alertar, a més, que els costos no recauran sobre les grans empreses, sinó que els que més els notaran seran els petits empresaris, els del camp i els autònoms. “Hi haurà menys ocupació, més economia submergida i podem arribar al fet que el Govern d’aquí a dos anys pràcticament col·loqui el salari a 4 milions de persones i això trenca el diàleg social”, va concloure Antonio Garamendi.

Cent lleidatans han sortit d’un ERTO aquest mes

Al voltant de cent treballadors lleidatans van deixar d’estar immersos en un expedient de regulació transitòria de l’ocupació (ERTO) durant la primera quinzena de setembre, Así ho va avançar ahir el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, que va explicar 93 treballadors de la província de Lleida van abandonar l’ERTO entre l’1 i el 15 de setembre.

Així, dimecres romanien afectats per un expedient d’aquestes característiques un total de 1.176 lleidatans, que representen el 0,8% dels afiliats de la demarcació. Mentrestant, amb el final de part de la campanya de la fruita i també de la temporada d’estiu, el nivell d’ocupació a les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran i Solsonès ha caigut entre l’1 i el 15 de setembre. Hi ha ara 199.254 afiliats, 4.611 menys que a l’acabar agost.