CONJUNTURA ANÀLISI
El Segrià es manté com la sisena comarca catalana més competitiva
En plena crisi de la Covid, mentre que Aran s'enfonsa a l'última posició || La Noguera se situa en el grup de les que més avancen en l'índex a Catalunya
Imatge d’arxiu del polígon industrial El Segre a la ciutat de Lleida
El Segrià es manté al top ten de les comarques catalanes més competitives, la Noguera se situa al grup de les que més han millorat, mentre que la Val d’Aran tanca el rànquing elaborat per la Federació Empresarial del Gran Penedès i presentat ahir a la seu de Foment del Treball.
En concret, el rànquing torna a ser liderat pel Barcelonès i són Osona, el Baix Ebre i el Berguedà com els territoris menys afectats per la Covid en termes d’ocupació. L’esgotament del cicle econòmic de recuperació va comportar que durant l’any 2019 la gran majoria de comarques catalanes experimentessin un important retrocés dels respectius nivells de competitivitat i sostenibilitat. L’exercici 2020 es recupera la tendència positiva.
La majoria de comarques de Lleida afronten en bones condicions la crisi generada per la Covid
Aran és el segon territori que més posicions ha perdut i se situa ara com la comarca menys competitiva de Catalunya després d’ocupar el lloc 37 el 2019. El fort impacte de la crisi de la Covid sobre l’ocupació, l’atur i el teixit empresarial sobre l’estructura productiva de l’Aran són els causants dels mals resultats obtinguts per la Val durant aquest 2020, però aquest 2021 s’aprecia una clara recuperació.
Al contrari, hi ha cinc comarques que han ascendit tres posicions cada una. Són, per ordre de classificació, Alt Penedès, Anoia, Solsonès, Noguera i la Ribera d’Ebre. Algunes de les comarques amb uns diferencials d’atur més notables respecte al moment previ a la declaració de l’estat d’alarma són també algunes de les que registren més bon comportament en termes de llocs de treball, ja que es troben o bé per sobre dels nivells d’ocupació precrisi o en una situació molt propera a la plena recuperació.
És el cas de l’Alta Ribagorça, Cerdanya o el Solsonès, que el mes de juny comptaven amb nivells d’atur d’un 71,1 per cent, un 45,3 per cent i un 35,2 per cent superiors als del mes de febrer del 2020, malgrat registrar volums d’ocupació superiors als d’abans de la crisi en el cas de l’Alta Ribagorça (+ 1,3%), iguals en el cas de la Cerdanya (0,0%) i sensiblement inferiors en el cas del Solsonès (-0,8 per cent).
En un altre ordre de coses, el Banc Central Europeu (BCE) calcula que el producte interior brut (PIB) de la Unió Europea podria registrar una caiguda del 10 per cent per a l’any 2100 en cas que no es plantegin polítiques que mitiguin el canvi climàtic i emprenguin la transició energètica, segons s’extreu dels seus tests d’estrès climàtic, publicats ahir.
