'Agrivoltaica', on conviuen cultius, abelles i plaques fotovoltaiques

Optimitzar la convivència i la col·laboració entre el sector agrícola i ramader i les plantes renovables és l’objectiu d’un projecte pilot impulsat pel grup Enel, del qual forma part Endesa, a diversos països, entre ells Espanya. Es tracta d’aprofitar un mateix terreny per a la instal·lació de plaques solars i el cultiu del sòl, la qual cosa es coneix com a agrivoltaica, tot afavorint l’economia circular i la creació de valor compartit amb la comunitat local. L’agrivoltaica permet recuperar l’ús agrícola del sòl emprat en la construcció de plantes solars i afavoreix el desenvolupament sostenible de les comunitats locals. La generació d’energia solar i l’agricultura són activitats que aparentment tenen poc a veure entre si. No obstant això, tenen un punt en comú: l’ús del sòl. La instal·lació de grans extensions de plantes fotovoltaiques pot arribar a competir en alguns casos amb el desenvolupament dels cultius autòctons.

A Espanya s’han iniciat cinc projectes pilot a les plantes solars de Carmona (Sevilla), Totana (Múrcia), Valdecaballeros i Augusto (Badajoz) i Andorra (Terol). Hi ha algunes experiències d’iniciades per agricultors a títol particular, però aquesta serà la primera prova d’un grup energètic dins de parcs a gran escala. “Compartir i no competir per l’ús del sòl amb el sector primari és el millor mecanisme per aconseguir la sostenibilitat de les nostres plantes solars a llarg termini”, explica Inmaculada Fiteni, responsable de programes de creació de valor de la direcció de sostenibilitat de la companyia.

“A més, és una fórmula win-win, en la qual tots els agents implicats guanyen. En primer lloc, l’agricultor, que tindrà un terreny perimetrat i segur en el qual podrà conrear a un preu del sòl competitiu. I tot el negoci relacionat amb aquest producte que es pot generar en l’àmbit local. I per a l’empresa, si el cultiu és adequat, el fet de disposar d’un terreny conreat pròxim als panells comporta menys costos de manteniment, en reduir pols en suspensió, menys costos per desbrossament i una possible millora de la productivitat de la planta a l’afavorir una diferència tèrmica més gran entre sòl i panell”, aclareix Fiteni. Enel està desenvolupant vuit projectes pilot més a Grècia i cinc a Itàlia. Aquestes iniciatives donen suport a la creació d’ocupació a les zones rurals i reforcen les pràctiques agrícoles sostenibles, ofereixen l’oportunitat d’aconseguir els objectius del Pacte Verd Europeu de descarbonització i, alhora, complir amb la nova política agrària comuna, que busca desenvolupar un model resilient que asseguri aliments a la Unió Europea en l’escenari actual de laCovid-19.

“El projecte agrivoltaic que estem desenvolupant –explica Roberto Andrés, responsable d’innovació mediambiental a la mateixa companyia– no només se centra en el manteniment o recuperació de les activitats agrícoles o ramaderes allí on una planta fotovoltaica s’ha construït o està prevista la seva construcció, sinó que una component molt important del projecte se centra en la recuperació, promoció o millora dels ecosistemes i hàbitats locals centrant els esforços en la recuperació del sòl i en aquelles espècies protegides o que són vitals per al manteniment dels mateixos o la millora dels cultius, com són les espècies pol·linitzadores.”

S’han seleccionat per a cada emplaçament activitats específiques valorant factors com l’ecosistema previ existent, l’ús tradicional del sòl en cada emplaçament, el tipus de sòl, la disponibilitat de recursos hídrics, etc., tot això condicionat per les condicions climàtiques.

Per avaluar la viabilitat agronòmica de les solucions proposades en cada planta un equip d’experts de l’empresa va visitar els emplaçaments per recopilar tota la informació necessària per a la correcta realització del projecte, com les condicions del lloc, recursos hídrics disponibles, agricultors pròxims interessats en el cultiu i/o en el pasturatge, informació sobre cooperatives locals, cultius tradicionals específics, etc.

Després d’aquesta anàlisi ja s’han plantat a la zona de Totana espècies com el pebrot vermell, el bròcoli, la carxofa, la farigola i la pitaia. A la planta fotovoltaica de Las Corchas, a Sevilla, es plantarà en els pròxims mesos espècies aromàtiques i medicinals com la sàlvia, l’orenga, el romaní, la lavanda o el coriandre per a ús cosmètic i alimentari.

També es plantaran diferents espècies en les plantes fotovoltaiques Augusto i Valdecaballero, a la província de Badajoz, com l’albergínia, el bròcoli, la coliflor o el carabassó. Així mateix, es plantaran espècies lleguminoses com l’alfals per fomentar la biodiversitat i espècies com la prada prolifita per a l’aprofitament animal i també plantes aromàtiques i medicinals destinades a ús cosmètic i curatiu.

Formació per a 16 apicultors

Un total de 16 amants de les abelles estan sent formats en apicultura en el marc de les activitats que s’estan promovent en l’entorn de les plantes fotovoltaiques de Carmona (Sevilla), en què s’ha instal·lat el primer apiari solar de l’Estat. En el curs de formació en apicultura avançada hi participa també l’ajuntament de la localitat i s’imparteix a càrrec de la Fundación de Amigos de las Abejas i de l’Associació d’Apicultura d’Andalusia.

Refugi per a aus amenaçades

Un pla pilot que instal·la diverses plantes fotovoltaiques perquè serveixin de refugi a ocells esteparis amenaçats ha començat a donar resultats positius. En concret, en 8 hectàrees de la planta fotovoltaica de la filial renovable d’Endesa, Enel Green Power Espanya, a Totana s’ha creat una illa ecològica que serveix com a refugi a més de 25 espècies d’ocells, algunes de les quals es troben amenaçades d’extinció. La planta compta amb un corredor ecològic en què s’han destinat 6 hectàrees d’aquest espai protegit per plantar 15.000 plantes que serveixen com a refugi d’ocells. Des que es va posar en marxa aquesta pionera iniciativa, els “guardians dels ocells” han albirat ja exemplars autòctons com la cogullada comuna o la garsa, però també espècies com la tórtora comuna, alcaravanes, xurres o el xoriguer petit. A aquesta actuació s’uneix una altra més per a la protecció de l’esparver cendrós, espècie considerada vulnerable i per a la qual s’està duent a terme una actuació en col·laboració amb l’associació AMUS (Acció pel Món Salvatge). A més del cultiu, també s’estan implementant sinergies amb pastors locals per utilitzar el desbrossament natural de les ovelles a les plantes fotovoltaiques. Una iniciativa que ha comptat amb el suport de la comunitat local tant a Totana com a Carmona i a les plantes fotovoltaiques d’Extremadura. Amb aquestes iniciatives la companyia s’alinea amb el Pacte Verd Europeu, amb polítiques agrícoles que permeten l’adaptació del sector primari al context actual. D’aquí la política innovadora en matèria de sostenibilitat que permet compartir la innovació amb tradició fent projectes a mida a cada territori.

Mel ‘solar’ en ruscos intel·ligents

Tecnologia punta i la més pura tradició conviuen en l’apiari solar que s’està desenvolupant a la planta fotovoltaica de Las Corchas, a Carmona. Juan Ignacio López, apicultor de quarta generació de Loramiel, juntament amb el seu fill, ja han instal·lat els ruscos tradicionals a la planta. Aquests ruscos conviuran amb altres intel·ligents, una iniciativa impulsada sota un model d’innovació oberta a través de dues startups espanyoles, la catalana Protofy (destacada i premiada per les seves aportacions en l’àmbit sanitari) i SmartBee. Gràcies a la seva tecnologia, els ruscos compten amb sensors de temperatura i humitat i es controla de manera remota la seva obertura o tancament. A més, estan dotats de càmeres que permeten veure l’activitat de la població d’abelles, i una bàscula per saber la quantitat de mel que s’està produint. Així mateix, la tecnologia GPS instal·lada ajudarà a la localització dels ruscos davant de possibles robatoris. La mel “solar” que es produeixi anirà destinada a entitats de Carmona, com les monges del convent, que la utilitzarà per elaborar dolços artesans i per a labors socials. Així mateix, un forner elaborarà un pa de mel “solar” en homenatge a aquesta iniciativa pionera que compta també amb la col·laboració de l’associació de discapacitats de Carmona, que ha dissenyat l’etiquetatge. Les dues plantes fotovoltaiques van entrar en ple funcionament a finals de l’any passat produint energia equivalent al consum de 30.000 llars, és a dir, tota la població de Carmona. Aquestes dues instal·lacions de 50 MW cadascuna, en les quals Endesa ha invertit prop de 60 milions d’euros, compten amb més de 250.000 panells fotovoltaics.