El cost del transport agreuja la falta de subministraments a empreses de Lleida

L’encariment dels preus de les matèries primeres i del transport, sobretot per via marítima, està generant una tempesta perfecta que amenaça de provocar greus problemes de subministrament a moltes empreses de la província de Lleida. Es tracta d’un maldecap planetari que té origen en la crisi del coronavirus, però les conseqüències del qual es fan ara patents amb més intensitat. Fonts de la Cambra de Comerç de Lleida van explicar ahir que l’eclosió de la pandèmia a començaments del 2020 va provocar una frenada en sec de la producció mundial. Amb la millora de la situació sanitària i la conseqüent reactivació econòmica, la Xina, el gran basar d’Occident, no ha pogut assumir tota la demanda.

Això, van indicar, ha empès cap amunt els preus de les matèries primeres i dels productes que s’hi elaboren, tal com ja va publicar aquest diari. El coure costa ara gairebé 7.900 euros la tona, uns 2.500 euros més que fa un any. Per la seua banda, l’acer, la fusta, l’alumini o els plàstics PVC han incrementat el cost entre un 30% i un 70%, segons els casos.

Però no només això, sinó que ha creat alhora un coll de botella als ports xinesos. Aquest fet, com si fossin les fitxes d’un dòmino, ha comportat al seu torn un encariment del transport marítim, amb contenidors que s’adjudiquen al millor postor. Segons van manifestar des de Tassa, firma lleidatana especialitzada a tramitar operacions comercials internacionals, s’estan pagant fins a 15.000 dòlars, poc menys de 13.000 euros, per aconseguir un contenidor de 40 peus que faci el viatge des de la Xina. Fa un any, el preu s’atansava als 3.000 dòlars. “Pot passar que sigui més car el transport que el producte que es transporta”, van assenyalar, i van afegir que no hi ha alternativa al transport marítim perimportar productes des de la Xina. “El transport aeri és car i no surt a compte”, van concloure. Altres fonts del sector van indicar que s’ha fet alguna importació per via aèria, però de forma molt puntual.

Aquesta situació de preus elevats en el transport marítim no té aparences d’acabar i la Cambra de Comerç espera que s’allargui també al 2022. De la saturació als ports es deriva una altra conseqüència, que és la dilatació dels terminis d’entrega de productes. Les empreses compren més car i tarden més a rebre la comanda. Ja s’està notant a la demarcació, principalment en empreses del sector de la construcció, l’automoció o electricistes amb problemes de subministrament de materials. Al final, acabarà per repercutir en la butxaca del consumidor. I és que Lleida compra a la Xina un gran volum de mercaderies. Des del gener i fins al juliol, es van importar productes d’aquest país per valor de 76.350.000 euros, xifra superior a la del 2019, últim any abans del virus, segons Indústria. Del total, el 90 per cent fan per via marítima el viatge fins a Lleida.

“Està en escac la supervivència de moltes pimes de la construcció”

Núria Cervós, presidenta del Gremi de Constructors de les Terres de Lleida, va advertir ahir que l’encariment de les matèries primeres, del transport i de l’energia posa en perill la supervivència de moltes petites i mitjanes empreses lleidatanes dedicades a la construcció, “que han estat un tractor per a l’economia al no haver aturat pràcticament la seua activitat per la Covid”.

Cervós va explicar que, des de principis de l’estiu, els alts preus i els retards en els subministraments estan comportant “problemes molt grans”. “Els projectes que es van redactar abans que s’inflessin els preus han quedat obsolets”, va lamentar, i va instar les administracions públiques a “fer alguna cosa” per revisar els que consten als projectes que ja s’han confeccionat, tenint en compte que l’actual llei de contractes públics no preveu la clàusula de revisió que sí que figurava antany a la normativa.

Cervós, a més, va avisar que l’encariment dels costos acabarà provocant que també augmenti el preu de l’habitatge, la qual cosa podria fer caure la demanda. Si això passés, va subratllar, es podria revertir la tendència positiva per a l’ocupació en aquest sector.