AVICULTURA CRISI
El sector avícola de Lleida tem perdre fins a 42 milions pel preu de la llum i el pinso
A l'estimar uns números vermells de fins a 70 cèntims per au comercialitzada || L'estancament del consum agreuja el problema davant de l'augment del cens de pollastres a la província
El sector avícola lleidatà no és immune a la crisi de l’alça dels preus dels productes energètics com l’electricitat, gas o carburants ni de l’encariment dels cereals i tem arribar a perdre fins a 42 milions d’euros. Segons Joan Anton Rafecas, president de la Federació Avícola Catalana, el sector està encadenant números vermells, d’una banda al tenir més oferta que demanda durant aquest any al no recuperar-se el consum ni el sector horeca (hotels, restaurants i cafeteries). A això, segons Rafecas, se li ha afegit, per una altra banda, el cost de cereal.Segons el ministeri d’Agricultura, des del mes de gener del 2020 a l’agost d’aquest any, el cost de pinso per a pollastre, el més comú a les cadenes de distribució, ha pujat un 26,20%, en part per la recuperació ramadera xinesa, que ha adquirit gran part del cereal que hi havia a la venda.A més, el cost de l’energia, s’ha multiplicat per 7 el 2021, amb un preu mitjà anual del mercat a l’engròs per sobre dels 200 €/MWh.
Així doncs, en la producció avícola estàndard (granja i processat d’aus) això podria representar un increment de costos de més de 0,05 €/kg d’au.Sumant el sobrecost d’alimentació, de l’alça dels subministraments energètics i comptant que el nombre de pollastres, al març d’aquest any, es va incrementar en un any en un 14,9 per cent, fins als 11.489.547 exemplars, les pèrdues del sector avícola a Lleida podrien superar els 42 milions d’euros anteriorment esmentats.En aquest sentit, Jordi Armengol, coordinador de sectors ramaders a Unió de Pagesos (UP), explica que els costos energètics a les granges, tant en electricitat per a la ventilació de les granges com en gas per a la calefacció, s’han disparat per quatre l’últim any. “Si li sumem les matèries primeres, fa que els costos de producció surtin altament negatius, al no poder repercutir-los en el preu final, amb la qual cosa el resultat per als productors és devastador”, lamenta Armengol. Són unes pèrdues d’uns 70 cèntims d’euro per pollastre (d’uns 2,5 quilos) i de fins a 15 cèntims per dotzena d’ou, segons el responsable avícola a Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Josep Escoda.
L’increment elèctric ja encareix la cistella de la compra i és un “llast” per a les empreses
La crisi de costos de les matèries primeres, l’energia i el transport s’està començant a notar en productes de la cistella de la compra, amb l’encariment de productes bàsics com la llet, l’oli o els ous, pujada que es preveu que s’estengui d’aquí a la campanya nadalenca encara més.L’Índex de Preus de Consum (IPC) va pujar un 0,8% al setembre en relació amb el mes anterior i va disparar la taxa interanual fins al 4% a causa, sobretot, de l’encariment de l’electricitat.Ahir, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va advertir que l’escalada del preu de l’energia tindrà un “fort impacte” en les economies de les famílies, estimat en un sobrecost de 854 euros anuals. Per avui està previst que el preu mitjà diari de l’electricitat al mercat a l’engròs pugi un 3,24 per cent, fins als 207,92 euros/MW/h, el vuitè dia consecutiu per sobre de la cota dels 200 euros. Fins i tot la vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, va reconèixer ahir que el preu de l’electricitat a la indústria suposa un “llast” per a l’economia espanyola i les empreses.
Malgrat tot, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va assegurar que els consumidors domèstics espanyols veuran al final del 2021 que paguen el mateix per l’electricitat, o el mateix de mitjana en el conjunt de l’any, que el que van abonar el 2018.Per la seua banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va instar els estats que la millor manera d’alleujar l’impacte de la crisi dels preus de l’energia en les famílies vulnerables i els petits negocis és posar en marxa mesures ràpides, com per exemple ajuts estatals o bé la retallada d’impostos. A mitjà i llarg termini, la Comissió té al cap mesures com crear una estratègia sobre energia per diversificar els proveïdors, així com una vigilància dels mercats.
Una crisi a la qual s’uneix la proposta d’eliminar les gàbies
A la pressió de l’alça dels costos dels pinsos i de l’energia, a les granges de gallines ponedores se’ls uneix la proposta d’una normativa europea per a l’eliminació de les gàbies.
Uns costos que poden arribar als 44 milions d’euros només a Lleida, com va publicar SEGRE. Una nova reconversió a què s’hauria d’enfrontar el sector de l’ou després que el 2012 es veiés obligat a emprendre importants inversions per adaptar les instal·lacions, i que en molts casos encara no s’han amortitzat, com denuncia Josep Escoda, de JARC, que assegura que sense ajuts poques explotacions petites podran sobreviure.