El Banc d'Espanya anticipa una “revisió significativa a la baixa” del PIB per enguany

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va anticipar ahir al Congrés una “revisió significativa a la baixa” de les previsions de creixement del Producte Interior Brut (PIB) per a aquest any i va assenyalar que la recuperació de l’economia espanyola després de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 és “clarament incompleta” davant la de la resta de països. Tot això en un escenari, va incidir, d’“elevada incertesa”, en el qual al desenvolupament de la pandèmia se suma, va assenyalar, la tendència inflacionista i “colls d’ampolla” a les cadenes de subministrament, per l’escassetat de recursos i l’encariment dels preus d’energia.Fins al moment, la recuperació de l’economia global és incompleta, va assenyalar, però en el cas d’Espanya, especialment en comparació amb els països del seu entorn, és “més clarament incompleta”, ja que a l’acabar la primera meitat de l’any l’Estat espanyol presenta una bretxa de 8,4 punts percentuals en el seu PIB respecte al de finals de l’any 2019, quan a la zona euro es limitava a 2,5 punts.El governador va justificar aquesta revisió, que no veurà la llum fins al desembre atès el seu caràcter trimestral, que les últimes projeccions “s’han quedat obsoletes” i que “els riscos són clarament a la baixa” després d’una revisió “molt significativa” de les estimacions de l’INE (passen d’un creixement del 2,8 a l’1,1 per cent), la qual cosa implicaria una reducció “substancial” en les previsions de creixement, tant d’aquest any com del següent, però també fenòmens com la inflació o escassetat de matèries primeres.En el cas particular de la inflació, va assenyalar com el deflactor recorregut per al consum privat es queda en l’1,3%, “només dos dècimes menys que al setembre”, va dir, la qual cosa implicaria, en cas de fer una actualització partint d’aquesta, una revisió de més de 0,5 i 1 punts percentuals per als dos anys.També va destacar l’efecte que podria tenir el manteniment en el temps de l’alça en els preus de l’energia, que en el cas de l’electricitat arribaria a assolir entre dos i tres dècimes de PIB al cap de tres anys en cas de consolidar-se un augment permanent del 10%.En tot cas, l’escenari central que projecta el Banc d’Espanya també està subjecte a riscos com l’evolució epidemiològica, l’abast dels danys provocats per la crisi o l’impacte que tinguin els fons europeus.

Calviño insisteix que les seues previsions són prudents

La vicepresidenta primera del Govern espanyol i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, va insistir ahir que les previsions macroeconòmiques de l’Executiu sempre “s’han alineat amb les posicions més prudents”.

“En un entorn d’incertesa com el que vivim des de l’arribada de la pandèmia és particularment complicat fer aquest tipus de previsions”, va dir la vicepresidenta en roda de premsa conjunta amb el comissari europeu d’Economia, Paolo Gentiloni.Preguntada per l’anunci del Banc d’Espanya que farà una “revisió significativa a la baixa” del PIB estimat per al 2021, Calviño va recordar que ja s’han fet “nombroses revisions a l’alça i a la baixa”, i que l’important “és mantenir una visió completa”. La ministra va incidir que tots els indicadors mostren que la recuperació està en marxa, que és molt intensa, i que va de menys a més en el curs del 2022.