Teletreball i crisi també remeten

Les restriccions per la pandèmia van generar una severa crisi econòmica que va afectar diferents sectors empresarials i va augmentar el percentatge d’aturats. Any i mig després, la situació comença a normalitzar-se, com indiquen les dades dels treballadors afectats per ERTO, que el mes passat eren 1.096, davant dels 5.561 del setembre del 2020. El confinament inicial també va provocar que, gairebé de la nit al dia, es disparés el teletreball, a l’haver de quedar-se molts empleats a casa.

Llavors, semblava que podria convertir-se en una opció de futur per a moltes empreses, però ha caigut notablement una vegada que la pandèmia ha començat a remetre. La secretària general de la Coell, Esther Pagano, i el president de Pimec Lleida, Xavier Caufapé, coincideixen a assenyalar que ara la presencialitat a la feina torna a consolidar-se. “Crec que en empreses grans sí que es mantindrà el teletreball en un sistema mixt amb el presencial, però no creiem que es generalitzi”, opina la primera.

“Cal flexibilitat per adaptar la normativa sobre el teletreball a cada sector i a cada empresa”, afirma el segon, que considera que en algunes àrees, com la de la TIC, “ha funcionat molt bé”.Cristina Torre, de CCOO, indica que segons les dades de l’EPA abans de la pandèmia només una mica menys del 5% dels empleats catalans teletreballaven de forma habitual, percentatge que va assolir el 18,5% en el primer confinament, però que ara “ja ha baixat al 8%”. Torre destaca que són les empreses les que han de facilitar les eines per al teletreball i que aquest no pot suposar que l’empleat assumeixi costos com els de la llum i altres, de manera que s’ha de negociar a nivell de conveni sectorial i de cada empresa. També considera que les direccions de moltes empreses mantenen una mentalitat que prima el treball presencial i alerta que el teletreball no pot considerar-se una mesura de conciliació familiar, una cosa en la qual coincideix José Luis Aguilà, líder d’UGT a Lleida.

“El teletreball no ha de ser ni millor ni pitjor que el presencial, és una altra modalitat de treball”, diu. Així mateix, subratlla que la pandèmia ha provocat una gran precarització de les condicions laborals, i que “cada vegada hi ha més treballadors pobres amb molts problemes per arribar a fi de mes”. En aquest sentit, creu que la generositat que van mostrar els empleats assumint baixades de sou en la crisi de fa més d’una dècada, no està sent corresposta ara per molts empresaris.

Uns que venen, altres que se’n vanGairebé totes les famílies, una desena, que es van desplaçar a Naut Aran per teletreballar durant la pandèmia han tornat al seu lloc d’origen a Vielha o Lleida. Al contrari, les que van arribar a Bellver de Cerdanya des de Barcelona i l’àrea metropolitana s’han quedat, la qual cosa ha repercutit en un augment d’un 10% del cens des del 2019 fins a rondar els 2.270 veïns en l’actualitat, la qual cosa els permetrà tenir dos edils més a les pròximes eleccions municipals (de 9 a 11). L’alcalde, Francesc Porta, reclama una escola institut.A Vinaixa, on es van establir tres famílies, només hi queden Toni Manzano i Montse Torra, de Mataró, on resideixen des del mes de febrer de l’any 2020.