CARBURANTS EMPRESES
Aquest és l'estalvi anual per omplir el dipòsit en una gasolinera automàtica
Aquest tipus d'estacions sense personal ja representen el 26% del total a les comarques de Lleida || L'auge del model ha crescut amb la pandèmia i l'augment de preus
Un conductor en ple procés d’omplir el dipòsit del vehicle.
Les gasolineres automàtiques, les que no tenen personal, viuen un auge després de la pandèmia i l’actual pujada de preus, la qual cosa els permetrà augmentar el pes al mercat estatal en gairebé quatre punts percentuals, fins al 16 per cent a Espanya. El sector afirma que representen un estalvi d’uns 300 euros a l’any de mitjana per consumidor, amb una oferta d’entre 12 i 20 cèntims per litre de carburant més barat que els establiments tradicionals. Lleida és una de les províncies amb més presència d’aquest tipus de gasolineres, amb 43 estacions de servei sense personal, una xifra que representa el 26 per cent del total.
Catalunya és la comunitat líder, amb un 22 per cent de penetració. En el conjunt de l’Estat sumen 1.277 punts de venda actualment, després que el 2020, en plena pandèmia del coronavirus, creixessin el 22 per cent malgrat les “traves” de les administracions autonòmiques i locals, segons el president de l’Associació Nacional d’Estacions de Servei Automàtiques (Aesae), Manuel Jiménez Perona.
El fet de comptar amb menys espai (no hi ha botiga) i no tenir personal és el que permet a les estacions automàtiques –que poden estar obertes les 24 hores– vendre el carburant entre 12 i 20 cèntims per litre més barat que en les tradicionals, explica. Això suposa uns “200-300 euros a l’any” d’estalvi, que equivalen a l’1% d’un pressupost familiar, segons Jiménez. Assegura que les comunitats autònomes i els ajuntaments continuen posant “traves i barreres administratives” a la seua expansió, perquè malgrat que les petroleres ara han passat a denominar-se empreses energètiques o de mobilitat “volen continuar munyint la vaca”.
Les traves amb què es troben aquestes gasolineres es refereixen a la distància mínima que han de guardar respecte a noves edificacions: la normativa estatal parla de mig metre, i “és la que ha de prevaler, però a València s’exigeixen 500 metres i en altres llocs quinze o cinquanta per limitar les possibilitats de desenvolupament sense fonament”, denuncia.
Amb tot, el creixement del model és clar i el 2015 tenien un pes de només el 2 per cent sobre el total.
