Les diferències de l'IRPF autonòmic arriben fins els 9 punts

La regulació desigual del tram autonòmic de l’IRPF en cada comunitat ha creat grans disparitats tant en els tipus impositius, de 3,5 punts percentuals per a les rendes més baixes i fins 9 per a les més altes, com en els trams d’ingressos a què s’apliquen, que en unes són només cinc i en unes altres 10. Això, sumat a les diferències de renda a cada territori, fan que la recaptació mitjana per habitant per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques –una vegada sumat el tram estatal– sigui també notablement diferent i que la més alta, els 3.280 euros de Madrid, més que tripliqui la més baixa, els 1.003 euros d’Extremadura.

En plena època de debats pressupostaris, tant en la majoria de les comunitats com en l’Estat, i a punt de començar amb la negociació de l’anhelada reforma del sistema de finançament autonòmic, amb el fantasma de l’harmonització fiscal sobrevolant la taula de reunions, el Govern madrileny acaba d’aprovar una rebaixa de 0,5 punts de l’IRPF en tots els trams autonòmics, a més de la supressió de tots els tributs propis.

Això fa que, si fins ara Madrid compartia amb les Canàries i La Rioja el tipus mínim més baix en el 9 % –parlant sempre del tram autonòmic de les comunitats de règim comú–, ara quedi en solitari amb un 8,5 %, 3,5 punts percentuals per sota de Catalunya, que té el més alt amb un 12 %.

En el cas de les rendes més altes, el tipus de Madrid baixa fins el 20,5 %, a nou punts percentuals del valencià, el més alt, que està en el 29,5 %, d’acord amb les dades recollides al Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2021 del Consell General d’Economistes d’Espanya.

Aquesta anàlisi, que crida l’atenció sobre les diferències regionals quant a tarifes i trams, indica, respecte al tipus mínim, que entre el futur 8,5 % de Madrid i el 12 % de Catalunya estan, a més del 9 % de Canàries i La Rioja, el 9,5 % d’Andalusia, Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura i Galícia, a més de Ceuta i Melilla; el 9,7 % de Múrcia i el 10 % d’Aragó, Astúries i Comunitat Valenciana.

Respecte al tipus màxim, entre el nou 20,5 % de Madrid i el 29,5 % de la Comunitat Valenciana apareixen el 21,5 % de Castella i Lleó; el 22,5 % de Castella-la Manxa i Galícia, juntament amb Ceuta i Melilla; el 22,9 % de Múrcia; el 23,7 % d’Andalusia; el 25 % d’Aragó, les Balears i Extremadura; el 25,5 % d’Astúries, Cantàbria i Catalunya; el 26 % de les Canàries; i el 27 % de La Rioja.

Així, els tipus agregats (sumat el tipus estatal) oscil·len entre el 45 i el 54 %, mentre que als territoris del País Basc el mínim és el 23 % i el marginal màxim el 49 % i a Navarra hi ha una tarifa amb tipus del 13 al 52 %.

Quant als trams, un dels factors relacionats amb la progressivitat de l’impost, a Navarra n’hi ha 11; a l’Aragó 10; a les Balears i Extremadura nou; a Andalusia, Astúries, Comunitat Valenciana i País Basc vuit; a les Canàries, Cantàbria, Catalunya, Galícia i La Rioja set; i a Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Madrid i Múrcia, a més de Ceuta i Melilla cinc.

Segons informació de l’Agència Tributària de cara a la campanya de la Renda 2020, a Castella i Lleó i Madrid el tram que engloba a les rendes més altes comença en els 53.407 euros de base liquidable i a Castella-la Manxa, Galícia i Múrcia, juntament amb Ceuta i Melilla, en els 60.000, mentre que la resta de comunitats ha creat trams específics amb un tipus més alt a partir de 120.000, 130.000, 150.000 euros en el cas d’Aragó i fins i tot 175.000 a Astúries, les Balears i Catalunya.

A totes aquestes diferències cal sumar una infinitat de deduccions per circumstàncies personals i familiars, que es regulen "amb gran profusió" i estan generalitzades, com assenyala el Consell General d’Economistes d’Espanya, les aplicables a contribuents o familiars discapacitats, naixement o adopció, adquisició o lloguer d’habitatge i inversió en empreses de nova o recent creació. Aquestes deduccions generalment estan condicionades que no se sobrepassin determinats imports de base liquidable o a què el contribuent es trobi en unes determinades circumstàncies, com poden ser la discapacitat, la joventut o formar part d’una família nombrosa. Així mateix, es van incorporant deduccions per a residents en zones despoblades i, amb efectes 2020 i 2021, algunes de relacionades amb la covid-19.

El resultat d’aquesta multiplicitat de variables és que, una vegada aplicades les normatives a la realitat dispar de rendes de cada territori, la mitjana del que paga un madrileny per IRPF és de 3.280 euros -segons les dades del Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral 2021, calculats abans de l’acabada d’aprovar rebaixa de tipus-, el que suposa un 227 % més que un extremeny (1.003 euros) o un 34 % més que un català (2.438 euros).

Un contribuent que obtingui únicament rendes del treball, solter i sense fills i menor de 65 anys pagarà menys per IRPF si tributa a Madrid, les Canàries i La Rioja si la seua base liquidable és de 16.000 euros, a País Basc si està entre 20.000 i 70.000 euros i de nou a Madrid si supera els 110.000.

Al contrari, pagarà més per aquest impost a Navarra amb una renda baixa, a Catalunya i també a Navarra amb una renda mitjana i a la Comunitat Valenciana amb una renda alta, segons els càlculs del Consell General d’Economistes.