MEDI AMBIENT
Ametllers, olivera i vinyes contra el canvi climàtic
L'IRTA estudia el seu potencial per fixar carboni al sòl || Un procés que beneficia a més la fertilitat de les terres
L’IRTA investiga el poder de fixar carboni dels cultius llenyosos.
L’agricultura pot exercir un paper crucial per mitigar l’escalfament planetari gràcies a la capacitat del terra i dels cultius de fixar i absorbir carboni. D’aquesta manera ho explica l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que estudia el potencial de cultius mediterranis com l’ametller, la vinya, l’arròs o l’olivera per fixar el carboni de l’atmosfera en el sòl i en les estructures llenyoses. Com més carboni hi hagi als sòls, més fèrtils seran, una cosa que contribuirà a garantir la seguretat alimentària.
Les plantes absorbeixen contínuament el diòxid de carboni generat per l’activitat humana a través de la fotosíntesi i, com a resultat, es produeix biomassa; quan moren i es descomponen, els organismes vius del sòl com els bacteris, els fongs o els cucs de terra, entre d’altres, les transformen en matèria orgànica, un material ric en carboni que reté l’aigua i nutrients com el fòsfor i el nitrogen al sòl. S’estima que els sòls agrícoles catalans, que ocupen el 33 per cent del territori, contenen tant carboni com el que Catalunya emet en quatre anys. Es tracta d’una quantitat significativa que encara podria ser més elevada si s’implantessin estratègies de fixació de carboni i mitigació de gasos amb efecte d’hivernacle en les pràctiques agrícoles
Alguns processos, com incorporar restes de poda al sòl, afavoreixen el poder d’absorció
“Tots els cultius absorbeixen carboni durant el dia a través de la fotosíntesi; i durant la nit, tanmateix, n’alliberen només una part”, explica Robert Savé, investigador emèrit del programa de Fructicultura de l’IRTA i un dels autors del Mapa de les reserves de carboni orgànic als sòls agrícoles de Catalunya.
Es calcula que l’olivera captura tres vegades més carboni que un bosc de pi blanc. El poder d’absorció i segrest de carboni dels sòls i cultius es veu amplificat en funció del seu maneig i gestió. Entre les pràctiques que afavoreixen el segrest del carboni es troben, per exemple, incorporar les restes de poda o del cultiu a terra, o bé llaurar el mínim o, fins i tot, no llaurar.
