Els jubilats de Lleida, a la cua, això és el que cobren de menys

Els jubilats, i en general els pensionistes de la província de Lleida, es troben a l’últim vagó pel que fa a les prestacions que cobren cada mes. Perceben 1.050,61 euros de mitjana, la xifra més baixa de tot Catalunya i que se situa 165,79 euros per sota de la mitjana del territori. Si la comparació es fa amb el mapa de l’Estat, només hi ha tretze províncies espanyoles on els jubilats cobrin encara menys.

La mitjana estatal és d’1.193,81 euros, la qual cosa n’implica 143,20 per sobre de la nòmina a les comarques lleidatanes. El portaveu de la Marea Pensionista a Lleida, Joan Miquel Ballesté, va denunciar ahir la situació que travessa el col·lectiu. Va atribuir la diferència entre les pensions per l’important pes dels sectors agraris i d’autònoms a la província.

Són col·lectius amb cotitzacions en molts casos baixes perquè no poden afrontar més esforços. Però també va voler posar l’accent en els baixos salaris que en general es cobren a la província i, en aquest punt, va fer una crida a millorar sous, una demanda que va dirigir als sindicats. “Nosaltres lluitem per unes pensions dignes per al present, però també per al futur, per a les dels nostre fills”, va afirmar Ballesté en el marc d’una concentració que va tenir lloc ahir a la plaça Paeria de Lleida i que va reunir més de mig centenar de persones.La protesta va comptar amb la participació de pensionistes arribats del Pallars.

Tere Cantero, que va viatjar a la capital del Segrià des de Gerri de la Sal, va recordar que porten més de “tres anys en lluita contra uns polítics que no ens representen”. Va posar l’accent en el cas de les pensions de viudetat, amb uns imports que va titllar “de merda”. La pensió mitjana de viudetat a la província amb prou feines se situa en els 644 euros mensuals.

La immensa majoria d’aquestes prestacions les cobren dones i de fet són elles les que més necessiten complements perquè la seua “nòmina” assoleixi almenys la pensió mínima. A Lleida, 21.272 de les 100.183 pensions compten amb aquest tipus de complements. Això suposa el 21,2% del total, però si s’analitza per sexes, la necessitat d’aquesta ajuda arriba al 27,2 per cent entre les dones i se situa en el 13,7% entre els homes.

El sistema de càlcul, origen de l’última batalla a la Moncloa

Aquesta setmana s’ha fet públic que la modificació del període de càlcul de les pensions és un dels punts firmats amb Brussel·les perquè Espanya pugui accedir a 70.000 milions d’euros d’ajuts comunitaris. A la pràctica, incrementar aquest període es tradueix en una rebaixa de la prestació per regla general, perquè el més habitual és que una persona comencés la seua vida laboral amb un sou inferior al que rep a l’acabar-la. El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, nega que sigui així i ho al·ludeix a les persones amb “llacunes” en la seua cotització i que no implicarà en cap cas una retallada de la prestació.

Però el cert és que no sembla que les seues explicacions convencin fins i tot dins de la Moncloa. La ministra de Drets Socials i líder a més d’Unides Podem, Ione Belarra, ha deixat clar que no acceptarà que es facin retallades a les pensions “ni presents ni futures”.