Quants treballadors lleidatans tenen un contracte eventual?

El 30 per cent dels treballadors de la província de Lleida tenen un contracte eventual. Precisament, reduir la temporalitat es presenta com el gran cavall de batalla en la negociació entre el Govern central, els empresaris i els sindicats de cara a introduir canvis profunds a la reforma laboral de l’Executiu de Mariano Rajoy, unes reunions a tres bandes que es reprendran avui a Madrid. En concret, a la província de Lleida hi ha 145.884 assalariats amb contracte i només 72.550 en tenen un d’indefinit a temps complet.

Estem parlant que representen pràcticament la meitat dels cotitzadors a la Seguretat Social, segons dades d’aquest organisme referides al mes d’octubre d’aquest any. 15.945 treballadors més tenen també una relació estable amb la seua empresa, però en aquest cas són llocs de treball a temps parcial. El problema en aquests casos és que un percentatge significatiu de les persones que accepten aquest tipus de llocs amb un horari inferior a les vuit hores per dia és perquè no en troben cap altre en millors condicions a temps complet.En l’anàlisi dels 43.817 llocs de treball eventuals, la Seguretat Social en té comptabilitzats a la demarcació 30.590 que són a jornada completa i 13.227 a temps parcial.El total dels contractes es completa amb 4.059 persones que apareixen sota la figura de fix discontinu.

És el cas, per exemple, de persones empleades en la mateixa empresa durant la campanya de la fruita o la turística any rere any, però només durant els mesos concrets de més activitat en què són necessaris a l’incrementar-se el volum de negoci.Finalment, l’estadística de la Seguretat Social reflecteix un total de 9.513 contractes als quals registra sota l’epígraf d’“altres” i sobre els quals no s’especifica les característiques de la relació entre l’empresari i el treballador.La reunió avui sobre la reforma laboral es produirà després de l’acord a què van arribar l’Executiu i els sindicats, del qual s’ha despenjat la patronal CEOE-Cepyme, per apujar les cotitzacions socials durant deu anys a partir de l’any 2023 amb l’objectiu de sufragar el cost més elevat que implicaran en el futur les jubilacions dels baby-boomers, els nascuts entre els anys 1957 i 1977. El president de Cepyme, Gerardo Cuerva, descarta que el desacord sobre les pensions hagi d’influir de manera negativa en les negociacions sobre la reforma laboral, però ha advertit que els documents del Govern que hi ha ara mateix sobre la taula no compten amb el suport patronal

Pedro Sánchez defensa de les crítiques del PP l’acord amb els sindicats per apujar les cotitzacions

La vicepresidenta segona del Govern i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, reconeix que aconseguir un acord tripartit per reformar el mercat de treball serà “molt difícil”, tot i que no impossible, i situa el principal escull en la temporalitat. Inicialment plantejava que la taxa de temporalitat a les empreses no pogués superar el 15%, però ara es parla d’un marc flexible i regulable en funció dels sectors.En un altre ordre de coses, el ministeri d’Hisenda i Funció Pública ha anunciat la reactivació del diàleg social per negociar millores laborals dirigides al col·lectiu d’empleats públics.

“Un estat del benestar fort ha de finançar-se”

El president del Govern central, Pedro Sánchez, va subratllar davant de les dures crítiques sobre fiscalitat del portaveu del PP al Senat, Javier Maroto, i després del nou mecanisme per a les pensions que, “si volem un estat del benestar fort, haurem de finançar-lo”.Durant la sessió de control al Senat, Maroto va acusar Sánchez de basar la seua política en les mentides i “perjudicar la classe mitjana” amb pujades d’impostos i que el seu lema de “no deixar a ningú enrere” es referia a no deixar ningú “sense apujar-li els impostos”. Sánchez li va demanar a Maroto coherència, ja que, va dir, quan són a l’oposició “abaixen els impostos i quan arriben al Govern els apugen”.En la mateixa línia que Sánchez, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, havia recordat poc abans que l’estat del benestar “cal pagar-lo” i que les pensions formen part d’un model que es cobreix amb les cotitzacions socials que aporten empresaris i treballadors al sistema.Sánchez va esmorzar ahir al Palau de La Moncloa amb el secretari general de CCOO, Unai Sordo, i el d’UGT, Pepe Álvarez, per escenificar l’acord sobre el Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) assolit dilluns a la tarda.Introduirà una pujada de les cotitzacions socials de 0,6 punts, dels quals les empreses assumiran 0,5 punts i els treballadors, 0,1 punts. Això començarà a operar el 2023 i s’estendrà durant deu anys, amb l’objectiu que s’engreixi l’anomenada guardiola de les pensions.