BALANÇA COMERCIAL ANÀLISI
L'exportació, un dels motors per a l'economia de la província
Les vendes a l'exterior creixen més d'un 15% fins al setembre i sumen 1.867 milions || L'alimentació es manté com a pilar clau de la balança comercial
Les vendes de productes lleidatans a l’exterior han crescut un 15,6 per cent fins al tercer trimestre d’aquest any i han arribat als 1.867 milions d’euros, segons les dades del ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. El sector de l’alimentació, les begudes i el tabac lidera les vendes a l’estranger en els nou primers mesos de l’any amb 1.198,5 milions d’euros, un 34,8 per cent més que el mateix període de l’any passat, seguit pels béns d’equipament, amb 161,6 milions d’euros, un 22,5 per cent més. Només durant el mes de setembre, les exportacions van assolir els 274,2 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 33,7% sobre el mateix mes de l’any anterior i també encapçalats per l’alimentació, les begudes i el tabac, amb 193,1 milions d’euros, unes 34,8% més que el setembre del 2020, seguit pels béns d’equipament, amb 22,2 milions d’euros, un 43% més
L’economia de Lleida va ser la que va registrar una caiguda més baixa el 2020 a Catalunya, diu el BBVA
D’altra banda, les empreses lleidatanes van importar productes entre els mesos de gener i setembre per valor de 929,7 milions d’euros, la qual cosa implica un augment del 15,7%.
D’aquesta manera, la província registra un saldo comercial positiu de 937,9 milions d’euros des de principis d’any i fins al setembre.D’altra banda, les exportacions catalanes van tancar els nou primers mesos del 2021 en 59.112,8 milions d’euros, la qual cosa representa un augment del 24,8% respecte al mateix període del 2020. Les importacions fins al tercer trimestre van ser de 65.328,8 milions d’euros, un 18,8% més. Al setembre, les vendes a l’exterior van arribar els 6.881 milions d’euros, un 18,3% més, i al seu torn les importacions van suposar 8,090,6 milions, un 21,8% més.En el conjunt de l’Estat, les exportacions fins al tercer trimestre van suposar 229.962,5 milions d’euros, un 22,1% més que en el mateix període de l’any passat, un nou màxim històric per al període i implica superar els valors previs a la pandèmia.
Tanmateix, les importacions van representar compres per valor de 243.229,9 milions, un 21,9 per cent més, amb un increment del dèficit comercial d’un 19,5%. El director de l’Anuari Econòmic Comarcal 2021 del BBVA i catedràtic emèrit d’UAN, Josep Oliver, confia que els problemes derivats de l’alça de matèries primeres i de l’energia representin problemes només de caràcter transitori en el marc de la recuperació de l’economia després de la crisi derivada del coronavirus. Oliver es posicionava així en línia amb l’economista en cap per a Espanya de BBVA Research, Miguel Cardoso, que considera que previsions de creixement per a l’economia es poden veure afectades per diferents incerteses entorn d’aquests aspectes, així com els problemes a les cadenes de subministraments globals i la “baixa execució” dels fons Next Generation.
Oliver va recordar que l’economia lleidatana es va contreure l’any passat com a conseqüència de la crisi de la Covid-19 amb una caiguda del valor afegit brut (VAB) del 10,2 per cent, però per sota de la mitjana de Catalunya (-11,3%), segons l’Anuari del BBVA. L’element determinant d’aquesta caiguda és el decreixement en els serveis (-11,2%), el sector principal a la província (amb un pes del 67,1% del VAB el 2019) i, en particular, dels de caràcter privat, ja que els col·lectius van augmentar. A la pèrdua del terciari s’afegeixen les de la indústria (-7,2%) i la construcció (-14,7%), mentre que el primari es va reduir un -1,8% interanual.
L’agricultura va caure un -5,2%, malgrat l’augment en cereals (37,6%). En canvi, la ramaderia va mostrar increments (1,7%), per la positiva dinàmica del boví (8,1%) i el porcí (12,3%) malgrat el descens dels ocells de corral (-6,0%).Les comarques del Pla de Lleida van registrar una caiguda del -9,9%, també per sota de la mitjana catalana, mentre que les comarques de muntanya van ser el territori que va patir el pitjor descens del país, amb un retrocés del VAB del -13,4%, sobretot per l’afectació de les restriccions en el turisme (vegeu SEGRE del passat dia 12).