El 63% dels economistes catalans creu que la influència de l'aeroport d'Alguaire en el desenvolupament del territori ha estat "nul·la"

El degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Carles Puig de Travy i el responsable tècnic de l’Enquesta de Situació Econòmica del CEC, Xavier Segura, han presentat aquest aquest dimarts en roda de premsa les principals conclusions de l’Enquesta de Situació Econòmica de Tardor de 2021 realitzada entre el 2 i el 26 de novembre de 2021 i a la qual han donat resposta 1.167 economistes. L’Enquesta de Situació Econòmica del CEC es fa des de la tardor de l’any 2001 en tres moments: a la primavera, a la tardor i a l’hivern. En una de les preguntes, s'ha demanat als economistes participants la seua opinió sobre la influència de l'aeroport de Lleida-Alguaire en el desenvolupament econòmic i la dinamització del territori en els seus primers 10 anys d’existència: El resultat és que el 63,0% creu que ha estat nul·la, un 7,4% negativa i un 9,3% molt negativa, mentre que un 16,7% opina que ha estat positiva i un 1,9% molt positiva.

Pel que fa a la valoració de la situació de l’economia de Catalunya, el 65,4% creu que està ara millor que fa un any; un 16,8% pensa que està igual i un 16,5% opina que està pitjor. La percepció clarament majoritària sobre la millora de l’economia catalana en els darrers 12 mesos respon a la recuperació que s’observa en l’activitat econòmica del país i a la millora general de la situació sanitària gràcies a l’extensió de la vacunació contra la Covid-19, malgrat la pandèmia no hagi pogut encara estar totalment superada. Aquests resultats són molt millors que els que es van produir a l’enquesta de la primavera, quan el percentatge d’enquestats que pensaven que la situació de l’economia catalana era millor que 12 mesos abans era molt inferior (42,4%) i el dels que creien que era pitjor era força més elevat (35,3%).

A més, l’índex de Confiança dels Economistes que sintetitza el sentiment dels col·legiats davant de la situació econòmica general tenint present tots els factors que hi incideixen es recupera de forma significativa, assolint un nivell de 4,88 per a l’economia catalana i de 4,93 per a l’economia espanyola. La previsió és que l’índex continuï millorant i se situï en 4,97 a final d’enguany per a l’economia catalana i en 5,02 per a l’economia espanyola, apropant-se cada vegada més als nivells prepandèmia.

La identificació per part dels economistes catalans dels principals problemes que afecten l’economia catalana ha experimentat un canvi molt significatiu des de la darrera enquesta, feta la primavera d’enguany. Així, ara apareix com el principal problema el del preu de l’electricitat, assenyalat com un dels tres principals problemes pel 37,6% dels enquestats, quan a l’enquesta de la primavera només ho va ser pel 4,4% ocupant l’11è lloc en el rànquing de problemes.

En el segon lloc ara apareix el dèficit fiscal, assenyalat pel 34,5% dels enquestats, mentre a l’enquesta de primavera va ser assenyalat pel 36,2% com un dels tres problemes principals, tot i que aleshores ocupava el quart lloc en el rànquing de problemes, darrera l’impacte de la Covid-19 (que era el primer i ara és el cinquè), la situació política (que era el segon i ara és el quart) i l’atur (que era el tercer i ara apareix com el desè). Finalment, el tercer problema que ara apareix com a més greu és el de la crisi en la cadena de subministraments, assenyalat pel 30,6% dels enquestats (quan la primavera passada no apareixia a la llista).

D’alta banda, en una escala de 0 a 10, els economistes enquestats situen en 6,7 la preocupació sobre que la reactivació prevista per a l’economia catalana pugui veure’s frenada per l’amenaça a nivell global de la conjunció de la crisi de subministraments, l’augment dels costos energètics i el repunt de la inflació. En paral·lel, a la pregunta que demanava opinió als economistes enquestats sobre si creien que el repunt actual que està experimentant la inflació és de caire conjuntural o si té components estructurals, s’ha produït un nombre de respostes similar per a les dues alternatives proposades, amb un lleuger avantatge pels que pensen que es tracta d’un fenomen conjuntural (un 48,2%) respecte als que creuen que es tracta d’un repunt que també incorpora components de tipus estructural, un 46,9%.

DOCUMENT | Enquesta de Situació Econòmica Tardor 2021 - CEC