MACROECONOMIA ANÀLISI
El PIB de Lleida ciutat cau un 9,8 per cent l'any de la Covid
Fins a una mitjana de 29.600 euros per habitant || La Val d'Aran i la Segarra, entre els territoris més 'rics' el 2019
El Producte Interior Brut (PIB) a Lleida ciutat va caure un 9,8 per cent el 2020, l’any de l’esclat de la pandèmia de Covid. Així ho ha calculat l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) en un avanç sobre els municipis de més de 50.000 habitants, un paràmetre que només compleix la capital. Aquesta caiguda és inferior a la mitjana catalana, que va arribar als 10,9 punts percentuals i que encapçalen Castelldefels (-13,5%) i la ciutat de Barcelona (-11,4%).
Girona (-8,2%) i Tarragona (-8,7%) van registrar descensos menys acusats que la capital del Segrià. El PIB de Lleida ciutat es va situar en 4.090,6 milions d’euros, una xifra que es tradueix en una mitjana de 29.600 euros per habitant. D’aquesta manera, la ràtio de la capital està per sobre de la mitjana de les grans ciutats catalanes, que l’Idescat estima en 29.000 euros.
La mitjana de la capital catalana és clarament líder, amb un PIB de 70.248,1 milions d’euros i 146.700 euros per habitant. Tarragona, per la seua part, arriba als 4.090,6 milions i 33.600 euros per veí, mentre que l’Idescat atribueix a Girona 3.716,8 milions i 37.000 euros per empadronat.Juntament amb aquest avanç del 2020, Estadística ha fet públic l’informe tancat de l’exercici 2019. La Val d’Aran i la Segarra se situen en el grup de territoris amb més PIB per habitant, amb 36.600 i 35.500, quan la mitjana catalana és de 32.600.A més, la Segarra és la segona comarca amb més pes de la indústria de tot Catalunya, amb un 57,1%, només al darrere de la Ribera d’Ebre (71,2%).
La Val d’Aran és la segona en serveis (81,9%) en un sector liderat pel Barcelonès (87,4%).
El retrocés del PIB a la capital del Segrià el 2020 va ser inferior que la mitjana de les grans ciutats
Respecte a l’agricultura i ramaderia, tres territoris de Ponent lideren el rànquing. Són les Garrigues (20,3%), la Noguera (19,9%) i el Pla d’Urgell (11,5%). Finalment, el Pallars Sobirà (10,1%) i la Val d’Aran (10%) es col·loquen al lloc quart i cinquè, en què té més importància el sector de la construcció sobre les seues respectives economies.