Lleida exporta fins a l'octubre per un valor de més de 2.000 milions d'euros, un 15% més

Les exportacions de la província de Lleida entre el gener i l’octubre continuen creixent a bon ritme malgrat la crisi del coronavirus, segons les dades publicades ahir pel ministeri de Comerç. Així, en els primers deu mesos de l’any, les vendes de productes lleidatans a l’estranger van augmentar un 15,5 per cent respecte al mateix període del 2020 fins a sumar 2.077 milions d’euros. A més, supera en gairebé 300 milions d’euros (283,1 milions) el resultats de les exportacions acumulades durant els nou primers mesos del 2019.

Per la seua banda, les importacions, que també van pujar (+26,7%) van suposar 1.044,9 milions d’euros. Amb tot, la balança comercial entre el gener i l’octubre d’aquest any té un saldo positiu de 1.032,7 milions d’euros, un 14,9% més respecte al mateix període de temps del 2020.Tan sols el mes d’octubre, les vendes a l’exterior van créixer un 14,7% (210 milions d’euros) i les importacions, un 19,2% (115,2 milions). Les vendes d’alimentació, begudes i tabac entre els mesos de gener i octubre van suposar 64 per cent de les vendes totals a l’exterior, per un valor de 1.329,8 milions d’euros, seguits dels béns d’equip (8,7%), amb 180,7 milions.Per la seua banda, les exportacions catalanes durant el mes d’octubre s’han incrementat un 8,8% respecte a l’any passat, fins als 7.135 milions d’euros.Pel que fa als deu primers mesos de l’any, les exportacions catalanes sumen 66.247,8 milions d’euros, un 22,9% més en termes interanuals i un 6,5% més en comparació amb el mateix període del 2019.Pel que fa al conjunt de l’Estat, el dèficit comercial va augmentar un 41,5% entre els mesos de gener i octubre fins a assolir els 16.629 milions d’euros a causa, fonamentalment, de l’augment de les importacions energètiques en un context d’alça de preus.Les exportacions espanyoles de béns van créixer un 21,1 per cent respecte al mateix període del 2020 fins a arribar als 258.682 milions.

Per pes en el total de vendes d’Espanya a l’exterior les de béns d’equipament, que suposen el 18,6 per cent, van augmentar un 15,5%; les d’alimentació, begudes i tabac van pujar un 10%; les de productes químics van repuntar un 28,6% i les del sector automòbil van créixer un 10 per cent. Al seu torn, les importacions es van incrementar un 22,1% fins a sumar 275.311 milions. Es tracta tant en exportacions com en importacions de xifres rècord per a aquest període del gener a l’octubre.L’informe detalla que, mentre que el saldo no energètic va tenir un superàvit de 2.575 milions, superior al del mateix període del 2020, el dèficit energètic es va incrementar un 53,4% fins als 19.204 milions.

El Banc d’Espanya rebaixa gairebé dos punts el creixement per al 2021

El Banc d’Espanya va revisar ahir a la baixa la seua previsió de creixement per al 2021, fins al 4,5%, xifra que suposa una retallada d’1,9 punts respecte a l’estimació anterior.Així es desprèn de l’informe trimestral publicat ahir per l’entitat, el director d’Economia i Estadística, Óscar Arce, del qual va reconèixer que es tracta d’una de les revisions a la baixa més importants dels últims anys, que s’estén també al 2022, per al qual estima una pujada del PIB del 5,4%, quatre dècimes inferior al càlcul anterior.Al contrari, l’entitat ha elevat en gairebé dos punts la projecció per al 2023, fins al 3,9%, i de cara al 2024 prediu un avanç de l’1,8%.“L’economia espanyola s’està recuperant més lentament que la de la zona euro i tardarà més a tornar als nivells pre-Covid que els nostres principals socis europeus. No sé si millor o pitjor, però sí més tard”, va explicar Arce, que va atribuir a l’elevat grau d’incertesa els canvis en aquestes previsions.Sobre els factors que justifiquen la notable rebaixa de les previsions, Arce va destacar la pandèmia, les altes taxes d’inflació, els “colls de botella”, la lenta recuperació del turisme internacional, un consum intern més contingut del que s’esperava i els “retards” en l’execució dels fons europeus.Respecte a la pujada dels preus, l’organisme ha corregit també significativament els càlculs i augura una inflació mitjana del 3% per a aquest any –vuit dècimes més que a l’estimació anterior– i del 3,7 per cent per al que ve –1,9 punts més– i anticipa una moderació en l’IPC de cara als anys 2023 i 2024.

El preu de la llum es manté avui per sobre dels 300 €/MWh

El preu de l’electricitat al mercat majorista (pool) s’ha situat per avui, dissabte, en 306,33 euros el megawatt per hora (MWh), el segon més alt de la història, i suposa el primer descens en una setmana de pujades que va culminar ahir en el màxim històric de 309,2 euros/MWh.

Per la seua banda, la Comissió Europea ha demanat “aclariments” al govern espanyol sobre les mesures adoptades sobre els reials decrets llei que el Govern espanyol va aprovar al setembre i octubre per abaratir el cost de la llum i que el sector va qualificar d’intervenció del mercat i que Brussel·les vigila que no atemptin contra el lliure mercat i la competència.

El PIB per habitant a Catalunya el 2020 va caure un 10,9 per cent

El PIB per habitant a Catalunya el 2020 va caure un 10,9% per la pandèmia, fins als 27.812 euros, segons l’informe de Comptabilitat Regional d’Espanya, publicat ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Catalunya va experimentar una de les caigudes més pronunciades de l’Estat –superada només per les illes Canàries i Madrid– i superior a la mitjana espanyola (-10,3%).

Tanmateix, es manté com la quarta autonomia amb el PIB per habitant més alt, superada només per Madrid (32.048 euros), Euskadi (30.401 €) i Navarra (29.314 €). Quant a l’evolució del PIB, l’INE confirma que el PIB català va caure un 11,5% el 2020, el tercer pitjor descens a l’Estat.