ENERGIA POLÈMICA
El 25% de l'energia neta prevista a Lleida ja no depèn de la Generalitat
El 25% de la potència solar i eòlica prevista a Lleida correspon a projectes fora del control de la Generalitat, al tractar-se d'instal·lacions de més de 50 MW l'autorització dels quals correspon a l'Estat. Els seus promotors no estan subjectes a condicions de l'Executiu català com informar els ajuntaments i obtenir acords amb el territori.
Obres d’un molí del parc eòlic de Solans, amb aerogeneradors de la Granadella al fons.
Un de cada quatre megawatts (MW) de potència solar i eòlica previstos a Lleida es tramiten davant del Govern espanyol en lloc de fer-ho davant de la Generalitat. Es tracta d’instal·lacions que superen els 50 MW, el llindar a partir del qual la seua autorització és de competència estatal. Els seus promotors no estan subjectes a les exigències que l’Executiu català va establir el mes d’octubre passat, com informar els ajuntaments, obtenir acords amb els amos del sòl o oferir al territori l’opció d’adquirir una participació d’almenys un 20% de cada planta. L’Estat no exigeix cap d’aquests requisits. Aquesta disparitat de criteris ha desembocat en una disputa política entre Estat i Generalitat.
La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va valorar que les condicions del Govern frenen les renovables i va advertir que això pot comportar que Catalunya “depengui de l’energia d’Aragó”. Al·ludia així a les línies d’alta i molt alta tensió que el grup Forestalia projecta per portar a Barcelona electricitat de plaques fotovoltaiques i molins de vent en territori aragonès. Tres d’elles estan previstes al pla de Lleida i el Pallars Jussà, i són objecte d’una creixent oposició.Pel que fa a aquesta crítica, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, neguen qualsevol fre a les energies netes i reivindiquen el model català.
Plaja el va definir com “just, democràtic i de la mà amb el territori”, en contraposició amb una transició energètica “en mans dels oligopolis” que atribueix a “altres Governs espanyols”.Tanmateix, la capacitat de la Generalitat per decidir sobre el desplegament de les renovables està condicionada pel fet que les de més potència no són de la seua competència. A Lleida, els projectes eòlics i solars sumen 364 MW. D’aquests, 272 es reparteixen entre 18 centrals fotovoltaiques l’autorització de les quals correspon a la Generalitat.
La resta, 92 MW, són de plantes de competència estatal: els 60 MW del parc eòlic de Suró, a la Segarra; i 30 MW a Ciutadilla de la central BCN Solar 2, amb 72 MW a l’Urgell i la Conca de Barberà.
Rebuig d’una línia entre Alcarràs i Albatàrrec
Alcarràs concentra 5 projectes d’energia solar que sumen 250 MW, el 75% de tota la prevista a Lleida. Inclouen una línia d’alta tensió per evacuar l’electricitat de les plaques fotovoltaiques fins a la subestació d’Albatàrrec, que ha xocat amb l’oposició de part dels propietaris dels terrenys afectats. Desenes d’ells van participar ahir a la nit en un acte informatiu a Alcarràs, en què es van plantejar al·legacions i protestes. Allà el govern local de Junts, favorable a les plantes solars, va demanar evitar impactes negatius estimant al·legacions dels afectats, a qui va oferir suport del consistori. ERC, a l’oposició, va demanar paralitzar els projectes. Aquesta mobilització se suma a l’oposició a línies de molt alta tensió que Forestalia promou al pla de Lleida i al Jussà.
Els únics molins en construcció a Lleida tenen llicència des de fa 8 anys
Els únics molins de vent en construcció a Lleida són els del parc eòlic Solans, entre els municipis de Llardecans i la Granadella. El promotor, Eolia Tarraco, va obtenir l’autorització de la Generalitat fa vuit anys, si bé el projecte va quedar llavors paralitzat per la tisorada a les renovables del Govern del Partit Popular. L’ha reprès amb el nou boom de les energies netes, esperonat per fons d’inversió internacionals i tecnologia que permet obtenir una producció elèctrica més gran amb un cost menor que fa una dècada.
