El desajust entre la pujada del PIB i l'ocupació preocupa

L’aparent desajust que existeix entre el fort creixement d’indicadors com l’ocupació o els ingressos fiscals a Espanya davant d’una pujada del PIB més tènue del que s’esperava desperta recels i ha obert un debat sobre quins factors s’amaguen darrere d’aquesta bretxa estadística. El mateix Govern central ha parlat aquesta mateixa setmana d’un “desacoblament” que qualifica d’“inusual”, “cridaner” i “anòmal”, en paraules del secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Arroyo, i també el Banc d’Espanya reconeix l’existència de “discrepàncies” entre unes dades i unes altres difícils d’encaixar de moment. Diversos analistes i experts coincideixen que les taxes de creixement econòmic i les de millora de l’ocupació i els ingressos fiscals solen ser pròximes, però el ritme al qual pugen ara com ara és notablement diferent segons les estadístiques oficials.

Una de les opcions amb què s’especula és que el càlcul del PIB no s’ajusti correctament a la realitat, la qual cosa ha col·locat sota el focus l’Institut Nacional d’Estadística (INE), responsable d’elaborar uns comptes nacionals que són, al seu torn, la base de les estimacions d’altres organismes. La pressió entorn del seu treball s’ha agreujat i han sorgit ja algunes crítiques per les recents revisions de les seues pròpies projeccions: al juliol va avançar un repunt del PIB del 2,8% en el segon trimestre de l’any, però finalment va rebaixar el creixement a un lleu 1,2%. Menys pronunciada va ser la revisió (a l’alça) de les seues estimacions per al tercer trimestre, quan va avançar un creixement del 2% i després el va incrementar fins al 2,6%.“És veritat que hi ha hagut revisions de molta entitat, com la del segon trimestre, però no és una cosa infreqüent en altres països, des del punt de vista de la comparativa internacional no ens ha de sorprendre.

I a més, estem en un entorn d’incertesa tremenda”, va defensar a finals de desembre el director d’Economia i Estadística del Banc d’Espanya, Óscar Arce.