Què passarà amb el gas si Rússia talla el subministrament a Europa?

En el pols que Rússia ha llançat a Occident i que ha agafat al foc creuat amb els Estats Units a Europa, el principal temor a moltes capitals europees, principalment en l’Oeste del continent, és que Moscou opti en algun moment per jugar una de les seues millors cartes: tallar el subministrament del gas a Europa. Si això ocorregués i es prolongués en el temps, caldria reduir la demanda al continent per poder satisfer-la.

Aquesta és la principal conclusió de l’anàlisi realitzada per Ben McWilliams, Giovanni Sgaravatti, Simone Tagliapietra i Georg Zachman, experts del 'think-tank' Bruegel, especialitzat en temes econòmics, i que s’han preguntat si arribat el cas "pot Europa sobreviure sense sofriment sense gas rus". Actualment, i malgrat els esforços per reduir la dependència de Rússia, el gas que exporta aquest país representa el 40% del consum a la UE. A priori, i sobre el paper, tenint en compte les reserves actuals de gas al continent, si Rússia tallés l’aixeta la UE segurament podria trampejar el temporal fins estiu.

PORTAR EL GAS DE L’OEST A L’EST

Per a això, faria falta transportar el gas des dels països menys dependents de Rússia, com és el cas per exemple d’Espanya, als quals més depenen i que es veurien més afectats. La Península Ibèrica és un important punt d’importació de gas natural liquat (GNL) amb capacitat per importar 40 TWh al mes però que només consumeix 30 TWh. "El desafiament és transportar l’excés de gas a la resta d’Europa, ja que els gasoductes existents permeten una transferència màxima de 5 TWh al mes", subratllen els experts, sense comptar a més amb les diferents característiques que té el gas segons els països.

A més, el sistema als països d’Europa central i oriental "està dissenyat per portar les importacions des de l’est als consumidors finals" pel que encara que hi ha hagut inversions per reforçar les "capacitats de flux reversible" es pot esperar que es produirien "colls de botella" en l’enviament del gas des de l’oest a l’est del continent. I el que és més important, prevenen els experts, "el que és tècnicament possible podria no ser-ho políticament". Encara que existís la capacitat tècnica per evitar el desproveïment a tot Europa, "existeix el risc que països amb millor subministrament puguin no voler compartir els seus recursos de gas amb països en pitjor situació", risc que es veuria agreujat per la impossibilitat de predir per quant temps es prolongaria el tall rus.

Una altra opció seria també incrementar les importacions de GNL des de Noruega i el nord de l’Àfrica. Les infraestructures permetrien un augment de 17 TWh per setmana, davant els 18 TWh a la setmana que s’importen de Rússia, si bé Noruega ja ha dit que ja exporta a la UE tot el que pot.

RISC QUE EL TALL ES PROLONGUI

Però en realitat el gran desafiament, recalquen els experts de Bruegel, és que el tall de subministrament no sigui una cosa temporal i es prolongui durant anys. "El 2021, l’exportacions de gas natural per part de Rússia a la UE van ascendir a 1.550 TWh per gasoductes i uns 120 TWh via GNL, el que significa que caldria reemplaçar uns 1.700 TWh si Rússia aturés per complet les seues exportacions a Europa," subratllen.