Brussel·les considera verdes les centrals nuclears i plantes de gas

La Comissió Europea (CE) va classificar aquest dimecres com a sostenibles les centrals nuclears i certes plantes de generació elèctrica a partir de gas, una interpretació que difereix de l’opinió dels experts consultats per Brussel·les però que satisfà en gran manera les demandes de França i Alemanya. "Hem trobat un equilibri entre opinions fonamentalment diferents a l’hora de donar suport al camí cap a la descarbonització", va dir la comissària de Serveis Financers, Mairead McGuinnes, en presentar en roda de premsa una proposta molt criticada.

La comissària va defensar que la Unió Europea ha "d’actuar amb tots els mitjans a la seua disposició" per aconseguir aquest objectiu i "abandonar com més aviat millor" les energies altes en emissions, encara que per fer la transició calgui "acceptar solucions imperfectes". L’Executiu comunitari considera sostenibles les centrals nuclears amb permís de construcció a la Unió Europea abans de 2045 i les plantes de gas que emetin menys de 270 grams de CO2 per kilowatt hora fins 2031 o menys de 100 grams en el conjunt de la seua vida útil. Després d’enviar el passat 31 de desembre un primer esborrany als països, el Parlament Europeu i a una plataforma d’experts que assessora a la Comissió Europea en el disseny d’aquesta classificació d’inversions sostenibles, Brussel·les ha inclòs alguns "ajustaments tècnics" menors.

Però ha deixat inalterat el gruix de la proposta malgrat que l’esmentada plataforma, on la pròpia Comissió diu haver reunit a "els principals experts mundials en sostenibilitat" des del sector empresarial a les ONG i la societat civil o l’acadèmia, va rebutjar la setmana passada que aquestes fonts de generació quedin al mateix nivell de què les renovables.

La taxonomia de la Comissió –que es desplegarà també per altres sectors econòmics com el forestal, el manufacturer, el transport o l’agricultura– no té efectes pràctics encara, però pretén convertir-se en una eina d’avantguarda per orientar les inversions cap a la transició ecològica perquè "els diners públics no seran suficients". Reposa sobre el principi de "no fer mal significatiu al medi ambient" i l’Executiu, que es defineix com a tecnològicament neutral, s’agafa a la prioritat de desprendre’s del carbó en la generació elèctrica, molt present encara en països com Polònia, la República Txeca o Alemanya. 

TAXONOMIA I FONS

Brussel·les vol fer de la taxonomia la guia de capçalera per a les inversions sostenibles i preveu utilitzar-la com a base per atorgar el futur segell de "bo verd" europeu, però la regulació de moment no afecta la concessió de fons comunitaris o ajuts públics. Tanmateix, adverteixen des del grup dels Verds a l’Eurocambra, podria ser el cas en el futur si, per exemple, es decideix que les inversions sostenibles no computin en el càlcul europeu del dèficit i s’utilitza la taxonomia com a criteri per identificar-les.

McGuinness va insistir que la taxonomia només busca donar claredat als inversors, però que no condiciona les polítiques energètiques dels Estats membres ni obliga institucions públiques o privades a finançar projectes gasístics o nuclears. Brussel·les vol que la taxonomia serveixi com a palanca per assolir l’objectiu de reduir les emissions de CO2 a la UE en un 55 % per a 2030 respecte a 1990 com a camí per descarbonitzar l’economia a meitat de segle. Organitzacions ecologistes critiquen que amb aquesta proposta d’"ecopostureig" la Comissió s’arrisca que es desvirtuï tota la taxonomia i el sistema quedi en l’oblit. Greenpeace ho ha definit com un "intent de robatori", mentre que WWF ha demanat a l’Eurocambra que el bloquegi.

BATALLA POLÍTICA

Més enllà de les definicions tècniques, és subjacent un profund debat polític que divideix els països de la UE a propòsit del controvertit text, que porta anys de discussió interna al si de les institucions comunitàries. L’"acte delegat" adoptat per la Comissió entrarà en vigor el 2023 si en quatre mesos, ampliables a sis, no es reuneix una majoria de bloqueig. Per a això seria necessari que s’oposin el 72 % dels Estats membres en el Consell (20 països), que representin, al seu torn, almenys el 65 % de la població de la UE, o que el rebutgi la meitat del ple de l’Eurocambra (353 diputats). Els eurodiputats ecologistes creuen tenir ara per ara 250 vots en contra d’un text que tampoc no ha gaudit d’unanimitat al si de la Comissió: l’espanyol Josep Borrell, la portuguesa Elisa Ferreira i l’austríac Johannes Hahn han votat en contra, van indicar a Efe fonts comunitàries.

Quant als països, Dinamarca, Espanya, Àustria i Luxemburg rebutgen obertament atorgar al gas i nuclear el mateix segell "verd" de les renovables i els dos últims han amenaçat de portar la norma davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. França, potència atòmica que celebra eleccions presidencials a l’abril, lidera el bloc que recolza l’energia nuclear, que amb prou feines genera CO2 però comporta altres problemes com la seguretat o els residus radioactius. Compta amb el suport de països com la República Txeca, Hongria o Finlàndia. Alemanya tampoc no creu que l’energia atòmica s’hagi de considerar sostenible, però sí que aposta pel gas per transitar cap a una economia descarbonitzada a meitat de segle.