POLÍTICA ECONÒMICA
La reforma laboral delimitarà a Lleida els 12.400 contractes eventuals al mes
El Congrés va aprovar ahir la reforma laboral per la mínima i en una votació accidentada. De fet, va tirar endavant per l'error d'un diputat del PP i sense els socis d'investidura de Pedro Sánchez. El text preveu delimitar al mínim els contractes eventuals, que representen una mitjana de 12.400 al mes a Lleida.
La reforma laboral pretén lluitar contra la precarietat en l’ocupació i contra els contractes eventuals, per aconseguir que els fixos siguin la norma. Dit d’una altra manera, aspira a reduir a la mínima expressió els temporals, que l’any passat van suposar 12.400 contractes subscrits cada mes a la província de Lleida, amb especial rellevància en la temporada d’estiu per la coincidència de l’activitat agrícola i turística. El mes de gener passat van ser 9.276, gairebé cent menys que al desembre, marcat per la campanya nadalenca. La norma, aprovada ahir per la mínima al Congrés i per l’error d’un diputat del PP, redueix la possibilitat d’encadenar contractes temporals a un màxim de 18 mesos, des dels 24 de l’actualitat.
A més, els treballadors de temporada seran considerats fixos discontinus. Aquest segon punt té una afectació especial a la campanya de la fruita i, de fet, les organitzacions agràries consideren que no s’ha tingut en compte les peculiaritats de l’activitat del camp. Les dades de la Seguretat Social del mes de gener reflecteixen que 4.868 lleidatans tenen un contracte com a fix discontinu a Lleida, una xifra que previsiblement creixerà amb la nova legislació.Al contrari, la xifra de 42.425 lleidatans eventuals hauria de disminuir de forma significativa.
Parlem de 29.076 persones empleades a jornada completa i 13.349 que ho estan per unes hores al dia o a la setmana. Entre les grans novetats, s’elimina la modalitat de contractació per “obra i servei” ja que, segons el Govern, és la que concentra el frau més gran. El mes passat es van firmar a Lleida 3.333 d’aquest tipus de contractes.
Amb el canvi normatiu, podran seguir vigents un màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor de la reforma laboral.Ara es recupera la ultraactivitat indefinida dels convenis col·lectius (vigència una vegada caducats). Els d’empresa deixen de tenir prioritat en matèria salarial, a fi d’evitar les pràctiques de devaluació salarial. A Lleida l’any passat es van firmar onze convenis col·lectius, set dels quals d’empresa i quatre de sector.
Sense els socis d’investidura i amb sorpresa
El Congrés va convalidar ahir el decret llei de la reforma laboral per un sol vot de diferència emès telemàticament i per error pel diputat extremeny del Partit Popular Alberto Casero, la qual cosa va permetre salvar la norma pactada pel Govern central i els agents socials. Anava a tirar endavant amb el suport dels dos diputats d’UPN, però es van saltar la disciplina de vot. D’aquesta manera, van ser 175 vots a favor i 174 en contra.
Al PP asseguren que Casero hi va votar en contra, qüestió que va voler plantejar després de la votació la portaveu d’aquest grup, Cuca Gamarra, sense que la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ho admetés, la qual cosa va ser rebuda amb crits de “trampa” al grup popular. El sorprenent desenllaç va deixar enrere un debat en el qual es donava per fet que el Govern tenia amarrats els vots necessaris i en el qual l’atenció es concentrava en el canvi dels suports de l’Executiu de coalició, amb el vot a favor de Ciutadans i el rebuig de socis habituals com PNB, ERC i EH Bildu. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va haver d’encaixar el no d’ERC després d’una negociació que ella mateixa havia liderat, i el rebuig frontal de la dreta del PP i Vox.
El portaveu dels republicans, Gabriel Rufián, va acusar el Govern d’intentar “estafar” amb la reforma laboral i li va retreure no haver fet un procés de negociació sinó només de pressió. Des de Junts, Míriam Nogueras va qualificar de “pedaç” la reforma, que creu que “exclou la majoria de treballadors i del teixit empresarial de Catalunya”. El portaveu del PDeCAT al Congrés, Ferran Bel, va defensar el sí del seu partit per evitar, va dir, una “inestabilitat absoluta”.