Les infraestructures de gas, clau en la transició energètica

Els objectius internacionals en matèria de lluita contra el canvi climàtic marcats per Espanya, la Unió Europea, l’Acord de París i l’Agenda 2030 i 2050 són realment exigents. Per aconseguir aquests objectius i mitigar els efectes de l’escalfament global, el nostre sistema energètic ha de realitzar una transició cap a combustibles renovables.

Segons els experts, és difícil aventurar quin serà el model energètic per a un futur sostenible, per la qual cosa hem d’estar oberts a valorar totes les alternatives possibles. Les energies renovables elèctriques, com l’energia eòlica o la solar fotovoltaica, estan certament cridades a exercir un paper indispensable a l’hora d’avançar cap a un balanç global zero en emissions. No obstant, aquest tipus d’energies presenten també alguns inconvenients, com és el cas de la seua intermitència, és a dir, depenen que hi hagi recurs: vent o sol.

Aquesta característica de les renovables, unida a la seua incapacitat actual per emmagatzemar l’energia elèctrica en grans quantitats, fa que aquestes tecnologies de generació hagin de complementar-se amb altres que assegurin una resposta ràpida quan deixen de produir. I aquest paper el compleix a la perfecció el gas natural.

El gas natural també pot contribuir al desenvolupament de les tecnologies renovables a través de sistemes híbrids, combinats amb la solar fotovoltaica; o de la producció de gas natural renovable, una energia sostenible amb el medi ambient que pot ser injectada directament a la xarxa de gas natural o ser utilitzada com a combustible per a vehicles. El sistema gasista s’ha abocat en els últims anys a aconseguir la descarbonització del gas natural, apostant pel desenvolupament de gasos d’origen renovable com el biometà i l’hidrogen verd, que tindran un pes important en el mix energètic descarbonitzat que hem d’assolir el 2050. Però no és la primera vegada que el sector gasista contribueix positivament a la transició ecològica. Fa anys que impulsa la substitució en tots els segments de mercat d’alternatives més contaminants quant a emissions de CO2, com el gasoil, pel gas natural, molt més respectuós amb el medi ambient.

La transformació en les xarxes de gas

Actualment el sistema gasista vehicula un 40% més d’energia que el sector elèctric (350 TWh vs. 250 TWh) i és la columna vertebral d’un subministrament competitiu i fiable. Però aquesta infraestructura de transport i distribució de gas s’està preparant ara per a una nova transició del gas natural al gas renovable. Una transició que, segons assenyalen els experts, s’ha de fer progressivament, gradualment i amb racionalitat econòmica per no afectar la competitivitat de la indústria o el poder adquisitiu de les llars espanyoles.

En el marc d’aquesta transformació, les xarxes de gas s’estan preparant per cobrir el consum energètic del futur transportant gas renovable a curt i mitjà termini, i hidrogen verd a llarg termini.

Així mateix, s’estan preparant per transportar una barreja (anomenada blending en anglès) d’alternatives d’energia que englobaran diferents tipus de gas renovable des del biometà fins a l’hidrogen verd per proveir els consumidors finals d’una solució energètica i que demanaran una solució eficient, tècnica, econòmicament i mediambientalment, a les seues necessitats energètiques i de descarbonització.

De fet ja hi ha exemples concrets al nostre país d’aquest canvi. El juny passat, Nedgia es va convertir en la primera empresa a injectar gas renovable procedent d’abocador a la xarxa de distribució de gas d’Espanya. Aquesta fita va situar la companyia a l’avantguarda en innovació per desenvolupar aquest nou vector energètic, que contribuirà de forma significativa a la descarbonització del sistema energètic del país, i va reforçar, d’altra banda, el seu compromís amb aconseguir que l’any 2050 tot el gas que circuli per les xarxes de gas sigui d’origen renovable.

Però l’esmentada transició ha de comptar amb una planificació rigorosa i exhaustiva ja que el sector energètic emprèn inversions elevades i immòbils i els terminis d’implantació són llargs i amb processos complexos. És imprescindible, doncs, una aproximació a les solucions sense apriorismes, amb neutralitat tecnològica i un criteri d’eficiència econòmica, per disposar de la millor tecnologia, la més neta, i que a més no falli.

Es tracta que entre tots puguem aconseguir que el necessari procés de transformació de l’energia, i del conjunt de l’economia, sigui el millor possible per aconseguir l’equilibri entre la salut del planeta i les nostres necessitats com a societat. Una transició energètica en la qual sens dubte les xarxes de gas jugaran un rol central.