«Queda el segon round de la reforma laboral, els convenis»

Com valoren la reforma laboral des de Pimec?

No és la que volíem ni necessitàvem, perquè hauria d’haver afrontat aspectes estructurals i, per això, considerem que s’ha perdut una oportunitat. Parlem, per exemple, de la formació professional. La temporalitat calia aturar-la perquè és un problema social, amb una gran bretxa entre treballadors fixos i eventuals.

Però cal resoldre el problema de donar flexibilitat al mercat, perquè hi ha treballs, negocis, que la necessiten. Per exemple en l’hostaleria, que poden tenir necessitats puntuals per a un dia concret. No podem penalitzar els contractes de curta durada en sectors clars com l’hostaleria.

Ja s’estan notant els efectes de la reforma?

Al gener es van fer més contractes indefinits, però van caure els temporals. Espero que no sigui una cosa estructural perquè hi ha gent que no ha contractat per les rigideses que s’introdueixen.

Afirmen des de Pimec que les petites i mitjanes empreses no han estat representades en la negociació, que no han tingut veu.

Nosaltres volíem qualitat democràtica en la negociació. Les pimes no han tingut veu en la negociació. És veritat que estava Cepyme, però és una organització integrada a la gran patronal CEOE.

La conseqüència és que aquesta reforma no permet recuperar drets en qüestions estructurals, com per exemple compensacions parcials per a empreses de menys de 25 treballadors en casos d’expedients de regulació, amb el 60 per cent del cost per a l’empresa i el 40 per cent en mans del Fogasa. Amb tot, ara ens toca el segon round de la reforma laboral, portar-la als convenis. I en la negociació de molts les pimes tenen vetada la negociació.

Recolzen la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a mil euros?

Passa el mateix que amb la reforma laboral. Està bé apujar l’SMI i transitar al que diu la Carta Social Europea, situar-la en el 60% del salari. Però cal tenir en compte l’altre gran factor, la productivitat.

Des del 2016, ha pujat un 52,6% i estaria bé si hagués crescut la productivitat, però aquesta evolució és negativa mesurada en PIB per càpita per treballador. Necessitem fer un pacte per millorar la productivitat.

Què hauria doncs d’incloure el pacte?

Seria necessària una concertació social tripartida, amb totes les administracions, des de les locals i autonòmiques fins a l’estatal. S’hauria d’arribar a acords en aspectes com la formació, la millora de processos o la cultura de la productivitat, entre d’altres. El salari no pot anar indexat només amb l’IPC, cal tenir en compte altres factors com la productivitat, el creixement del PIB, les vendes, el marge empresarial. Cal apostar per l’eficiència i la millora de l’economia.

Què opinen de la setmana laboral de quatre dies?

Bèlgica planteja compactar la jornada en quatre dies. Però si tenim un problema de productivitat no podem treballar menys. És fer les empreses menys competitives. La compactació pot tenir efectes neutres en alguns casos, però en d’altres pot tenir-los molt negatius. Per exemple, en sectors amb més càrrega física de treball no podem parlar de jornades de deu hores.

El teletreball ha vingut per quedar-se?

Estem perdent l’oportunitat del teletreball, que pot ser bo per als treballadors, per a les empreses i per a la societat. Permet estar més a prop de casa, de la família, evita desplaçaments, accidents i té un efecte sobre el medi ambient. D’altra banda, en la majoria de les empreses ha millorat el compromís de les persones i la productivitat. Per a la societat millora l’equilibri territorial i que pobles dormitori tinguin vida.

Funciona quan el teletreball és acordat i organitzat, però amb el coronavirus ho vam fer a batzegades. La legislació del teletreball no s’ha fet amb una perspectiva d’empresa a empresa. Amb les rigideses perdem una gran oportunitat.

L’increment de costos és un altre dels grans riscos per a les empreses.

Amb la Covid es van incrementar els costos dels subministraments i, a més, va disparar les dificultats per accedir a determinades matèries primeres. Hi ha empreses que han pogut traslladar als preus part d’aquest increment, amb la conseqüent reducció de marges. A més, ens enfrontem a la gran pujada dels costos energètics. Hi ha empreses que han hagut de paralitzar produccions perquè el preu de l’energia els destrossava el marge. I què fan les administracions? Zero. No han pres mesures estructurals ni de cap altre tipus.