La UE intenta cobrir-se l'esquena davant de possibles talls de gas rus
El 40% del gas que arriba al bloc comunitari prové de Rússia
La comissària europea Responsable d'Energia, Kadri Simson, al centre de la imatge, a la seua arribada a una compareixença en la Comissió Mixta per a la Unió Europea, a la Sala Prim del Congrés dels Diputats, a Madrid.
La Comissió Europea prossegueix els seus esforços per limitar l’impacte de possibles talls de subministrament de gas rus a la UE, multiplicant contactes amb països productors com els Estats Units, l’Azerbaidjan, Qatar i Noruega mentre ultima mesures per intentar abaratir els preus energètics. La comissària d’energia, Kadri Simson, rep aquest dimarts al ministre de Petroli i Energia de Noruega, Marte Mjøs Persen, un dia abans que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es reuneixi a Brussel·les amb el primer ministre d’aquest país nòrdic ric en hidrocarburs, Jonas Gahr Støre.
Aquests contactes donen continuïtat als que ja ha mantingut l’Executiu comunitari amb la mateixa Noruega i amb altres països susceptibles d’enviar gas natural liquat (GNL) a la UE doncs entorn del 40% del gas que arriba al bloc comunitari prové de Rússia, del qual depenen uns vint estats membres. Ambdues reunions estaven previstes ja abans que el president de Rússia, Vladimir Putin, decidís reconèixer aquest dilluns la independència de les autoproclamades repúbliques separatistes de Donetsk i Lugansk, a la regió del Donbás.
La Comissió abordarà també la qüestió energètica en el col·legi de comissaris de la propera setmana, on segons l’ordre del dia provisional és previst que es debati una "comunicació" als estats membres que tindrà "una cosa a veure amb el debat sobre la reforma dels mercats energètics", van indicar a Efe fonts europees. "Però sobretot té molt a veure amb la necessitat de desvincular-nos del gas rus accelerant la transició a les energies renovables i potenciant altres alternatives", van agregar les fonts.
L’estratègia comunitària a mitjà i llarg termini passa per accelerar el desplegament de fonts renovables i reduir així la dependència energètica de la UE, que gasta cada mes 23.700 milions d’euros en importar productes energètics, segons dades d’Eurostat del primer semestre de 2021, abans de l’escalada de preus. Però a curt termini, el gas és crucial i a un mes que acabi l’hivern, i amb les reserves europees de gas al 31 % davant el 38 % de fa un any, la Comissió Europea continua els seus contactes amb països productors de gas per augmentar els enviaments a la UE. Amb aquestes reserves, que són ja la primera font de proveïment dels països de la UE, n’hi hauria d’haver prou per superar l’hivern a l’hemisferi nord, que no està sent particularment fred.
En aquest augment del LNG, Espanya està ben situada per absorbir part dels aprovisionaments addicionals de gas que arribin a la UE per vaixell, ja que té una "excel·lent" xarxa de terminals portuàries, segons va recordar dilluns la comissària europea d’Energia, de visita a Madrid. Es calcula que Espanya podria rebre fins 40 teravais hora (TWh) de GNL al mes i només consumeix 30 Twh, encara que el desafiament seria traslladar l’excedent a la resta de la UE ja que els gasoductes existents només permeten transportar 5 TWh al mes. El 2021 les exportacions russes de gas natural a la UE van ascendir a 1.550 TWh a través de gasoductes i al voltant de 120 TWh a través de GNL. Això implica que al voltant de 1.700 TWh haurien de ser reemplaçats si Rússia aturés per complet les seues exportacions de gas natural a Europa, segons un estudi del centre de pensament Bruegel.
Algunes de les dificultats rauen en la falta de mitjans de transport del gas en estat líquid, problemes legals i econòmics amb la redirecció dels fluxos, ja que caldria obtenir gas contractat a Àsia o Amèrica Llatina, la qual cosa exerciria, a més, una pressió alcista sobre els preus, ja disparats. La infraestructura gasística no està dissenyada per a proveir a tot Europa central des de l’oest i la conclusió és que la UE no podria només augmentar les importacions d’altres proveïdors per compensar l’absència de gas rus, sinó que hauria també d’ajustar la demanda, és a dir, consumir menys.
Els caps d’Estat i de govern dels països de la UE probablement abordaran en el pròxim Consell Europeu dels pròxims 24 i 25 de març la qüestió de l’energia i la projecció automàtica de la carestia del gas sobre l’electricitat a través del sistema marginalista de preus. Espanya, que acompanyada per països com França i Itàlia porta mesos reclamant a Brussel·les accions "urgents i extraordinàries", ha demanat que aquest punt entri en l’ordre del dia de la pròxima cimera europea, va indicar aquest dimarts el secretari d’Estat espanyol per a la Unió Europea, Pascual Ignacio Navarro Rius. "Necessitem, clarament, solucions europees perquè és un problema europeu", va dir.
