Les empreses de Lleida es juguen més de 34 milions en vendes a Rússia i Ucraïna

La geopolítica ja va costar milions d’euros a l’economia de Lleida, amb un especial i dur càstig per al sector fructícola, el 2014, quan Moscou va vetar l’entrada al seu mercat d’una llista de productes agroalimentaris europeus. Era la seua resposta a les sancions que la Unió Europea, els Estats Units i altres països van aplicar contra Rússia pel seu paper en el conflicte ucraïnès, concretament amb l’adhesió de Crimea. Ara la situació es podria reproduir, després que Vladímir Putin hagi reconegut la independència de les províncies ucraïneses de Donetsk i Lugansk i Occident ultimi una dura resposta econòmica.

Lleida es juga més de 34 milions d’euros en exportacions, amb gairebé 29 en el cas dels mercats sota jurisdicció del Kremlin i poc més de cinc en el cas dels de Kíev.D’acord amb el balanç exportador de l’any passat i les dades recollides per la secretaria d’Estat de Comerç, el gran damnificat en aquests moments podria ser el sector oleícola. L’any passat va enviar productes per valor de més de 8,8 milions a Rússia, 2,2 milions més van correspondre a conserves i sucs de fruites i verdures i 2,3 milions, al capítol de residus de la indústria alimentària. Lleida tot just importa de forma directa de firmes russes i l’any passat van vorejar els 184.000 euros, fonamentalment en pasta de fusta i paper reciclat i adobs.El comerç entre Lleida i Ucraïna és molt més limitat i va representar l’any passat prop de 5,2 milions d’euros per a les empreses de la província, amb el capítol de carns i menuts al capdavant (1,48 milions).

En el cas d’Ucraïna, també conegut per molts com el graner d’Europa, el problema d’un col·lapse del seu comerç podria afectar l’estabilitat del mercat internacional de cereals.

Guissona, amb la comunitat d’Ucraïna

Totes les comunitats majoritàries, centres educatius, comerços, entitats, empresaris i consistori de Guissona van dedicar dissabte, en el transcurs del Dia de la Llengua Materna, un manifest de suport a la comunitat ucraïnesa. Amb el lema Manifest per la Pau d’Ucraïna, cada col·lectiu va fer la lectura d’una part del text per concloure que “rebutgem les amenaces i agressions militars a estats sobirans. El conflicte només es pot resoldre a través del diàleg, la pau és l’únic camí”.

L’alcalde, Jaume Ars, també va donar ahir en nom de Guissona tot el seu suport.El president de la comunitat ucraïnesa Andriy explica que “estem molt preocupats per la situació de la nostra gent, però tenim menys por que el 2014”, quan Rússia es va annexionar Crimea, “ja que ara tenim un exèrcit sòlid amb més de 250.000 efectius i el suport de la comunitat internacional”. Segons Andriy, “ningú pot saber el que passarà, ja que Putin ha anat sempre per lliure, és un misteri. Per això, la preocupació en tots nosaltres és molt present”.

Per a Andriy, l’entrada de Rússia a les províncies prorusses d’Ucraïna “és un engany, sempre han estat allà des del 2014, sense identificatius i sense dir qui són, però tots sabíem que eren els russos”. Són províncies que limiten amb Rússia i la majoria són pro-Kremlin. “Es tracta d’una zona on no hi ha democràcia, Putin és un autòcrata”, afirma Andryi.

Per la seua banda, Igor Grodetskyy, músic que dirigeix la coral ucraïnesa de Guissona, diu que té poca por. “La nostra gent és molt patriota i defensarem la nostra terra davant de qualsevol intent d’agressió.” Tots dos porten vint-i-un anys a Guissona.La comunitat ucraïnesa de Guissona compta amb 1.064 persones, és a dir, un de cada set veïns, i és la segona després de la romanesa, que en té 1.245. Destaca que un de cada tres ucraïnesos que viuen a la província és veí de Guissona. A la ciutat conviuen persones de quaranta-set nacionalitats i el 52 per cent de la població és d’origen estranger.