SEGRE

L'IRTA avalua l'ús de drons per aplicar fitosanitaris de forma eficient i minimitzar-ne l'impacte ambiental

El primer assaig, emmarcat en el projecte Phytodron, s'ha dut a terme en una finca de vinya de Raimat

Un dron aplica un producte fitosanitari en una finca de vinya de Raimat, mentre els operadors el guien.

L'IRTA avalua l'ús de drons per aplicar fitosanitaris de forma eficient i minimitzar-ne l'impacte ambientalACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El projecte Phytodron, en què participa l'IRTA conjuntament amb altres centres de recerca i universitats de l'Estat i empreses, avalua l'ús dels drons com a eina per aplicar productes fitosanitaris de forma eficient i minimitzar-ne l'impacte ambiental. En aquest sentit, vol impulsar-ne i regular-ne l'ús per a aquesta finalitat i contribuir, així, a complir amb els objectius del Pacte Verd Europeu. Se sap que els drons són més adequats que altres mitjans per aplicar fitosanitaris en parcel·les petites, zones de difícil accés o terrenys muntanyosos, però se'n desconeix l'efectivitat i la deriva que hi està associada. El primer assaig d'aplicació de fitosanitaris amb dron s'ha fet aquest dimecres en una finca de vinya de Raimat, al Segrià.

L'ús de fitosanitaris -productes químics que tenen l'objectiu d'evitar plagues i prevenir i curar malalties de les plantes-  en l'agricultura és clau per aconseguir produccions de qualitat i assegurar la viabilitat tècnica i econòmica en la producció d'aliments. Ara bé, pot contribuir a la contaminació del sòl, l'aigua i de l'aire, i a la pèrdua de la biodiversitat.

És per això que l'any 2020, la Comissió Europea va comprometre's a reduir en un 50% l'ús i el risc dels plaguicides químics en l'estratègia 'De la granja a taula' ('Farm to Fork'), un element clau del Pacte Verd Europeu. Una de les maneres de fer-hi front és mitjançant l'agricultura de precisió, amb què els fitosanitaris poden aplicar-se de forma localitzada i més eficient, i reduir-ne, d'aquesta manera, l'impacte ambiental. En aquesta línia, la tecnologia dron pot ser una bona eina per aplicar de forma eficient els productes fitosanitaris i minimitzar-ne els riscos associats, segons ha explicat Luis Asín, cap del programa de Fructicultura de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

Per ara, però, es considera que l'aplicació amb drons és una aplicació aèria, a l'igual que les aplicacions amb avionetes o els helicòpters, raó per la qual estan sotmesos a una regulació més estricta que les aplicacions terrestres. L'IRTA és un dels participants en el grup operatiu estatal Phytodron, que vol generar dades i coneixement sobre l'ús dels drons com a eina segura per aplicar productes fitosanitaris en vinya, olivera i en l'àmbit agroforestal, i avançar en el marc que en regula l'ús.

"S'ha demostrat que els drons són més adequats que altres mitjans per aplicar productes químics en parcel·les petites, zones de difícil accés per a alguns vehicles o terrenys muntanyosos", ha assenyalat Asín. Tot i això, encara cal "conèixer millor la seva efectivitat a l'hora d'aplicar els fitosanitaris, estudiar els diversos mètodes d'aplicació, els efectes del vent i la velocitat del vehicle, així com avaluar la deriva que hi està associada", ha afegit. Per estudiar-ho, en el marc del projecte, aquest dimecres s'ha dut a terme el primer estudi d'aplicacions en dron en uns camps de vinya a Raimat.

El grup operatiu Phytodron es va iniciar el març del 2021 i està previst que finalitzi el març del 2023. Entre els resultats que se n'esperen hi ha que el dron esdevingui una nova eina d'aplicació dels fitosanitaris, disminuir el nombre de sol·licituds de tractaments aeris d'acord amb la normativa europea i generar prou coneixement perquè l'aplicació de fitosanitaris amb tecnologia dron pugui deixar de considerar-se un tractament aeri i sigui considerada un tractament terrestre. "Això permetrà que es realitzin tractaments en el moment que calgui, de forma precisa i en el moment adequat", ha indicat Asín.

Phytodron és un grup operatiu en què hi ha, a més de l'IRTA, dos centres de recerca més, Neiker i l'Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria (INIA-CSIC); tres empreses (BASF, Syngenta i Corteva Agriscience); dues universitats (la Universitat de Sevilla i la Politècnica de Madrid); tres associacions d'agricultors (DeCoop, Baskegur i la Plataforma Tecnológica del Vino-PTV), l'Asociación Empresarial para la Protección de las Plantas (AEPLA), el Col·legi Oficial d'Enginyers Agrònoms de Centre i Canàries i l'Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (INSST).

tracking