Una quarantena d'empreses de Lleida estan “atrapades” pel conflicte a Ucraïna

La invasió d’Ucraïna per part de l’Exèrcit rus està tenint conseqüències devastadores per al poble d’aquest país i posa en clara tela de judici la recuperació econòmica després de la Covid. La mateixa guerra, d’una banda, i les sancions econòmiques creuades entre Occident i Moscou, de l’altra, colpegen de forma especial una quarantena d’empreses lleidatanes que tenen en Rússia un dels seus mercats. Així es desprèn de l’últim informe de la secretaria d’Estat de Comerç sobre exportadors referit a l’any passat.

Van representar vendes que van fregar els 29 milions d’euros. En el cas d’Ucraïna, van ser fins i tot més les firmes lleidatanes amb algun enviament, un total de 45. Tanmateix, l’import d’aquestes vendes va ser molt més limitat, de poc més de cinc milions.

Bona part de les empreses que apareixen com a emissors d’exportació cap als països en el conflicte són les mateixes en ambdós casos, malgrat que algunes només tenen contactes amb una. Entre els productes més venuts destaquen els olis de màxima qualitat, així com conserves de fruita i sucs, als quals se sumen les carns i menuts.D’altra banda, el president de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (Coell), Josep Maria Gardeñes, considera que el conflicte bèl·lic tindrà conseqüències negatives per a tots els sectors econòmics, especialment per la pujada dels carburants, el gas i la llum. També apunta que, després de les repercussions econòmiques que ha tingut la pandèmia de la Covid i les que tindrà ara aquesta guerra, “potser caldria replantejar el model productiu actual”, tornant a generar al país o almenys a Europa productes la fabricació dels quals es va deslocalitzar fa anys a països asiàtics, davant del gran augment del cost del transport i els problemes de proveïment.

De fet, poc abans que esclatés la guerra, la Unió Europea ja va apostar per aquesta via amb els semiconductors davant dels problemes generats per l’escassetat de subministraments en diferents sectors, com els de la fabricació de cotxes. Brussel·les preveu mobilitzar 45.000 milions d’euros en inversions fins al 2030.

Urgeixen mesures que assegurin el proveïment de cereals i oli de gira-sol

El ministeri d’Agricultura es va reunir ahir amb les associacions que agrupen les empreses importadores i comercialitzadores de cereals i oleaginoses i de la producció de pinsos per a l’alimentació animal per analitzar l’impacte sobre el mercat espanyol de la invasió russa d’Ucraïna, que ha paralitzat les exportacions des d’aquest país.

És un dels principals exportadors de blat, panís, gira-sol, farina i oli de gira-sol, per la qual cosa la paralització de les seues vendes a l’exterior ha impactat en les cotitzacions internacionals de matèries primeres per a alimentació animal. Espanya importa d’Ucraïna anualment una mitjana de 2,7 milions de tones de panís, el 22% de les importacions espanyols i és el segon proveïdor després del Brasil. També importa 233.000 de tones de coca de gira-sol, que suposen el 68% de les importacions que Espanya fa d’aquest producte, així com aproximadament 500.000 de tones d’oli de gira-sol.

Així, la paralització total d’aquestes importacions, unit a l’increment del preu d’aquestes matèries primeres, pot provocar situacions de gran tensió en els proveïments a curt termini, al veure’s interromputs completament els fluxos de subministrament. El ministeri transmetrà avui a la Comissió Europea la necessitat que s’adoptin mesures urgents i concretes a curt termini que millorin la disponibilitat d’aquestes matèries primeres, davant d’un escenari caracteritzat per balanços d’aprovisionament molt ajustats i cotitzacions rècord als mercats internacionals, que poden conduir a situacions crítiques per al subministrament dels operadors.

Els civils buiden els supermercats per poder resistir

Els ciutadans de Kíev que no han fugit de la capital intenten proveir-se d’aliments davant de l’ofensiva russa però, en moltes ocasions, no en troben en supermercats desproveïts. “Vull comprar pa, llet i ous”, explicava ahir Iúlia, una dona que portava dos hora i mitja fent cua davant del supermercat. Un jove Taras va aconseguir sortir de l’establiment després d’hores de cua amb la motxilla plena de menjar, encara que explicava que “ja no hi ha carn fresca”.Dmitri volia gastar-se els diners en productes que es puguin menjar en cas que tallin el gas i l’electricitat. “No només arròs i conserves, sinó també productes que no siguin peribles.

A més, també fruita i verdura, ja que els meus dos fills necessiten vitamines”, apuntava.D’altra banda, aquest supermercat es troba davant l’edifici d’habitatges que va rebre fa cinc dies l’impacte d’un projectil, motiu pel que al voltant només hi ha runa. “L’onada expansiva va ser tremenda. Visc a l’edifici que hi ha just davant i vaig sortir disparat”, assenyalava Dmitri.

Repunts del cru i el gas i la llum recula una mica

El preu de l’electricitat al mercat a l’engròs (pool) baixarà avui un 1,78% respecte a ahir i serà de 254,03 euros per megawatt hora (MWh) de mitjana diària. Mentrestant, la cotització dels contractes de futurs del petroli va registrar ahir un nou increment, fins a superar l’entorn dels 105 dòlars el barril. Els futurs de gas natural negociats a la plataforma neerlandesa TTF es van disparar mentrestant un 28,6 per cent, fins als 126 euros el megawatt hora.

Dimissió de càrrecs russos a la propietària de Dia

Els empresaris russos Mikhaïl Fridman i Petr Aven han decidit dimitir dels seus càrrecs com a membres del consell del vehicle inversor LetterOne, amb seu a Luxemburg i amo de Dia, encara que mantindran les participacions, inferiors al 50%. La dimissió es produeix després que ambdós hagin estat sancionats per la UE com a resposta a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Preveuen impugnar les mesures europees al considerar-les “injustes”.

L’euríbor puja en un context d’incertesa

El Banc d’Espanya va confirmar ahir que l’euríbor, l’índex al qual es troben referenciades la majoria de les hipoteques espanyoles, va tancar el febrer en el -0,335%, la qual cosa representa el seu nivell més alt des del juliol del 2020, quan l’índex va tancar en el -0,279%.Les hipoteques de 120.000 euros a vint anys amb un diferencial d’euríbor més un punt a les que els toqui revisió experimentaran un encariment de 44 euros en la seua quota anual.