El problema que impedeix a Espanya de ser l'alternativa al subministrament de gas europeu

Espanya és el país amb més capacitat d’emmagatzemament de gas i regasificació d’Europa, un terç del total, encara que l’escassetat d’interconnexions amb la resta del continent limita molt les seues possibilitats de ser una alternativa de subministrament. Alguna cosa més d’un terç (el 35 %) de la capacitat d’emmagatzemament de gas natural liquat (GNL) a la UE més el Regne Unit és a Espanya, segons dades de Gas Infrastructure Europe (GIP), l’associació d’operadors europeus d’infraestructures de gas, que està composta per 67 companyies pertanyents a 26 països, inclòs Regne Unit.

Després d’Espanya (amb capacitat per a 3,31 milions de metres cúbics), se situa precisament el Regne Unit, que concentra el 22 % de la capacitat d’emmagatzemament de GNL (2,09 milions); França (14 % i 1,35 milions), Bèlgica (6 % i 0,56 milions) i Itàlia (5 % i 0,54 milions).

Espanya també és al capdavant en capacitat de regasificació, el procés que es fa en unes plantes a les quals arriba el GNL transportat en vaixells metaners en estat líquid. El gas, transportat amb vaixell a 160 graus baix zero en estat líquid, es descarrega en les plantes i mitjançant un procés s’augmenta la temperatura perquè passi a estat gasós per després poder ser injectat en gasoductes per al seu transport.

En concret, Espanya té el 27 % de tota la capacitat de regasificació de la UE més el Regne Unit, que és també el segon país amb més capacitat (22 %). França té el 17 %; Bèlgica, el 8 %, i Itàlia, el 7 %. La capacitat de regasificació d’Espanya és d’1.910,40 gigawatts hora (GWh) diaris; la del Regne Unit, de 1.565; la de França, d’1.252,70; la de Bèlgica, de 541, i la d’Itàlia, 514,50. Aquesta elevada capacitat de regasificació i emmagatzemament permet a Espanya afrontar amb més tranquil·litat que els seus veïns, almenys en la seguretat del subministrament, l’actual crisi desencadenada per la invasió russa d’Ucraïna.

Aquesta capacitat també va donar tranquil·litat sobre la seguretat de l’aprovisionament de gas quan a finals de l’any passat Algèria va deixar d’enviar gas pel gasoducte Magrib-Europa, que travessa el Marroc i pel qual arribava una part del gas que Espanya rep d’Algèria per canonada.

L’altra via és el gasoducte Medgaz, pel qual Algèria envia gas directament a la Península i la capacitat del qual s’ha augmentat. Aquesta ampliació està a punt de ser plenament operativa.

EL COLL DE BOTELLA DE LES INTERCONNEXIONS

Així, Espanya podria ser, tant per la seua capacitat de regasificació i emmagatzemament com per la seua connexió amb Algèria, una via alternativa al subministrament de gas rus al centre d’Europa. Tanmateix, existeix un coll de botella: la falta de connexió més enllà del Pirineu amb el sistema europeu central de gas. El gestor del sistema gasista espanyol, Enagás, té quatre plantes de regasificació, situades a Barcelona, Cartagena (Múrcia), Huelva i Gijón (aquest últim pendent de les autoritzacions definitives per a la seua posada en marxa).

A més, compta amb el 50 % de la planta Bahía Bizkaia Gas (BBG), a Bilbao, i el 72,5 % de la terminal de Saggas, a Sagunto (València). També la companyia Reganosa opera la terminal de GNL de Mugardos, a Ferrol (A Coruña). Tanmateix, la falta de prou connexió per canonada amb Europa limita el subministrament que podria anar al continent.

REPRENDRE EL PROJECTE MIDCAT D’INTERCONNEXIÓ AMB FRANÇA

Per aquest motiu, en les últimes setmanes han abundat veus que demanen que es reprengui la construcció del gasoducte Midcat, el projecte d’una nova interconnexió gasista amb França que va paralitzar per les objeccions dels reguladors espanyol i francès. Actualment, Espanya només té dos interconnexions amb França, per Larrau (Navarra) i per Irun (Guipúscoa), que permeten entregar uns 8 bcm anuals (8.000 milions de metres cúbics) de gas, mentre que amb el Midcat es podria arribar a 17 bcm.

La patronal catalana Foment del Treball ha demanat per carta al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, la reactivació urgent de la seua construcció. A més, el PdeCat ha presentat una iniciativa parlamentària perquè el Congrés dels Diputats insti l’Executiu a reactivar el projecte.

Segons les estimacions de Foment, la construcció d’aquesta infraestructura suposaria un desemborsament econòmic de 500 milions d’euros, davant els 700 milions pagats cada dia per Europa a Rússia per la compra de gas. A més, consideren que aquest gasoducte pot convertir a Espanya en un gran 'hub' gasístic al sud d’Europa i dotar de més autonomia energètica al continent, ja que des d’Espanya es podria subministrar gas que arriba a Espanya de països com Algèria, els Estats Units, Kuwait i l’Aràbia Saudita, entre altres.

Sánchez s’ha mostrat aquesta setmana disposat a estudiar aquesta connexió, encara que ha dit que el gasoducte hauria de servir per transportar hidrogen verd a Europa, a més de gas. El projecte per construir Midcat va ser acordat el 2013 pels governs d’Espanya, França i Portugal, però es va paralitzar després que el 2019 els reguladors espanyol i francès (CNMC i CRE) consideressin que no complia les necessitats del mercat, encara que també hi havia problemes sobre el repartiment de costos entre països.