Barcelona i Osca atreuen més del 53% de les empreses que es 'fuguen' de Lleida

Barcelona i Osca atreuen més del 53% de les empreses que s’han fugat de Lleida. Així ho determina l’estudi encarregat per la Cambra de Comerç a la Universitat de Lleida i la Universitat Pompeu Fabra-Barcelona School of Management. En concret, entre el 2015 i el 2020 van traslladar la seu social 428 firmes de Lleida, que és la demarcació més afectada per aquesta problemàtica “de totes les comparables per proximitat o densitat empresarial”.

En el mateix període, van arribar a Lleida 341 empreses. Del total de firmes, 168 (un 39,3%) se’n van anar a Barcelona per raons vinculades “a la capitalitat” com les infraestructures o l’oportunitat de guanyar clients. Això no només afecta Lleida, perquè a Girona i Tarragona el percentatge s’eleva al 68,5% i al 44%, respectivament.

Per la seua part, 61 (14,3%) es van traslladar a Osca “per l’agilitat administrativa, la predisposició dels responsables públics i la disponibilitat de sòl industrial”. Un total de 60 empreses (14%) se’n van anar a Madrid, principalment per la menor pressió fiscal. Quant als sectors, la deslocalització ha tingut més impacte en el comerç i la construcció.

Tots opten principalment per Barcelona, a excepció de l’agricultura i la ramaderia, que aposta per Osca.L’informe planteja mesures per pal·liar aquesta situació (vegeu les claus) com un pla per tramitar projectes d’“interès general” com el que ja hi ha a Aragó. El president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, va explicar que permetria ampliacions i facilitaria els tràmits per a la implantació de noves empreses. El president de la Diputació, Joan Talarn, va dir que “disposar d’un teixit empresarial sòlid ajuda a arrelar les persones”.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va recordar l’aposta pel polígon de Torreblanca per atreure i retenir empreses. En la presentació de l’estudi hi va haver una taula redona amb experts i empresaris, moderada pel director de SEGRE, Santiago Costa. En el seu transcurs, el delegat de la Generalitat, Bernat Solé, va instar a buscar solucions a aquest problema de forma “col·lectiva i compartida”.