Uns 16.000 llocs de treball estan ara en perill a Lleida a causa de l'elevat cost de l'energia

Els elevats preus de l’energia estan passant factura a les empreses i la patronal catalana de pimes, Pimec, ja ha posat xifres als llocs de treball que poden estar en perill en aquests moments davant d’uns costos disparats i sense fre. El president de Pimec, Antoni Cañete, va advertir ahir que a Catalunya estan en risc 320.000 llocs de treball, segons una enquesta de l’entitat al febrer, abans d’iniciar-se la invasió russa a Ucraïna, que van contestar 350 empreses. Tenint en compte el pes de Lleida, estaríem parlant d’uns 16.000 llocs de treball en perill a la província.

En concret, un 16,4% de pimes que van participar en l’enquesta asseguren que la continuïtat de la seua activitat perilla a causa del cost de l’electricitat. Un altre 45,6 per cent, a més, afirma que el preu de l’energia “afecta de forma preocupant” la viabilitat de les seues empreses, una cosa que, segons Cañete, s’agreuja a causa de la invasió russa d’Ucraïna, per la dependència energètica amb el país invasor. En aquest context, Pimec ha enviat una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb la petició que “el gas surti immediatament del pool elèctric” perquè es redueixin els preus de l’energia.

Exigeix “que els preus de l’energia es configurin de forma justa”, per a la qual cosa insisteix a aplicar un cost ponderat, per no generar rendes excessives –en les seues paraules– a les companyies energètiques i que la despesa de l’energia caigui a la meitat. Així mateix, considera que Generalitat i Govern espanyol haurien de prendre “mesures fiscals” per ajudar les empreses i posa en relleu la dependència que, segons ell, té Catalunya amb les energies nuclears. En el cas dels carburants derivats del cru, l’escalada de preus segueix.

El litre de gasoil, el carburant més consumit a Espanya, va superar ahir els 2 euros per litre en nou gasolineres a l’Estat, cap a Lleida. La gasolina sense plom 95 també ha superat la barrera dels 2 euros per litre en catorze gasolineres, amb un pic de 2,1 euros assolit en un sortidor de la Corunya.A més a més, els preus de les gasolines i gasoils s’han igualat en molts punts de venda, quan tradicionalment els vehicles dièsel es podien proveir a preus més baixos. En aquest context, les estacions de servei automàtiques i low-cost estan veient incrementada la demanda.Els gremis d’estacions de servei de Barcelona, Lleida i Tarragona, que formen part de l’Agrupació Catalana d’Associacions d’Estacions de Servei (Agrucaes), han mostrat aquest dimecres el seu compromís de no vendre carburants procedents de Rússia.

En un comunicat, aquestes estacions de servei han adoptat aquesta mesura per mostrar el seu rebuig de la guerra i a la invasió russa d’Ucraïna. Agrucaes forma part de la Confederació d’Empresaris d’Estacions de Servei, que alhora és sòcia de la patronal espanyola CEOE.

El sector farratger, preocupat però confia en el futur a Lleida

El sector farratger és un dels que es troben especialment preocupats pels costos, des del gasoil en el cas dels productors d’alfals fins a altres energies utilitzades en el cas de la indústria deshidratadora.

També per uns nolis disparats a l’hora d’exportar productes en vaixells. Però alhora, confia que són dificultats conjunturals i que és una activitat de futur. Així ho va explicar ahir a SEGRE Francisco Tabuenca, president de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Alfals Deshidratat, organització que ahir va reunir més de vuit-centes persones a la Llotja de Lleida per analitzar el present i futur d’una activitat que és liderada per productors i indústries de la vall de l’Ebre, amb especial pes de la província.Entre els punts forts del sector, es troben les previsions de creixement del consum en diferents mercats, com l’Índia, encara que s’augura un cert retraïment a Europa.

De fet, l’exportació és un dels punts forts de les farratgeres, amb els Emirats Àrabs com a primer mercat, però seguit de prop per una Xina que creix exponencialment malgrat la seua volatilitat i amb l’Aràbia Saudita com un altre dels mercats en creixement. Treballen en quaranta-cinc països i Tabuenca apunta que existeixen mercats en els quals apostar com el Japó, avui subministrat en gran manera des dels Estats Units, però també Corea del Sud, Taiwan o Brasil. En les jornades, es van analitzar aspectes de producció, amb especial interès en l’agricultura de precisió, però també amb missatges que la guerra a Ucraïna demostra la necessitat de certa sobirania sobre els cultius.

Primeres aturades a les indústries pels costos

El repunt del preu de l’electricitat i els combustibles ocasionat per la invasió d’Ucraïna ha motivat que part del sector industrial espanyol comenci a recórrer a ajustaments en els processos de producció.

L’electricitat baixa avui dels 400 euros/MWh

El preu mitjà de l’electricitat al mercat a l’engròs fixat per avui cau un 21,8 per cent respecte al d’ahir i serà de 369,75 euros per megawatt hora (€/MWh). Deixa el cost en el nivell que tenia el cap de setmana, però serà nou vegades superior al que va assolir el segon dijous de març de l’any passat, quan es van abonar de mitjana 40,76 €/MWh.

El govern d’Ucraïna veta exportacions de grans

El govern d’Ucraïna ha aprovat una resolució que prohibeix les exportacions d’alguns aliments. Veta la sortida de grans com l’ordi, les llavors de calèndula i de colza, els adobs d’origen animal o vegetal, i d’alguns components propis del sucre com dextrines o midons modificats. La prohibició s’estendrà fins a finals d’any.

Brussel·les descarta possible desproveïments

La Unió Europea no contempla un risc immediat per al subministrament d’aliments a Europa encara que sí una alça dels preus derivat de l’augment dels costos de producció a causa de l’encariment de l’energia i de l’impacte de la guerra.

Mesures contra el canvi climàtic en l’aire

Les mesures plantejades per la Comissió Europea per accelerar la desconnexió del gas rus i esmorteir l’escalada de preus al mercat elèctric col·loquen la urgència geopolítica en la primera línia i arrabassen la prioritat als objectius climàtics de la Unió Europea.