Limitar el preu del gas o eliminar-lo al calcular la tarifa, dos vies contra la pujada de la llum

El sistema de fixació de preus de l’energia elèctrica es basa en l’entrada gradual en el sistema dels diferents tipus de generació, amb les renovables com les més barates fins a arribar a la més cara, que en aquests moments és el gas. Quan la corba d’aquests preus amb els de la demanda es creuen, dona com a resultat el famós preu del pool. A la pràctica, suposa que es paga tota l’energia al mateix preu, quan té poc a veure el cost de produir energia amb un sol o un vent gratuïts, o un gas que en el cas d’Europa ve de Rússia.

En aquest context, el conseller delegat d’Atlas Energia, Néstor Gutiérrez, adverteix que el rebut de la llum s’encamina, si no s’hi ha situat ja, cap a unes cotes inassumibles per a moltes famílies o empreses, després que el famós preu del pool s’estigui col·locant fins a vuit vegades per sobre als nivells de fa un any. Per aquest motiu, adverteix que és necessari prendre mesures urgents i mira cap a la lenta maquinària de la Unió Europea i en la qual a més es combinen maneres de pensar radicalment diferents. Entre les possibilitats apunta a treure el gas dels factors a l’hora d’establir el preu, una cosa en la qual estan radicalment en contra els països nòrdics perquè eliminaria la “prima” que suposa el sistema marginalista per a les energies renovables davant les tecnologies més contaminants però que la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, vaticina per a l’abril.

És un sistema que obligaria a compensacions, com també ho seria posar topall al preu del gas. Suposaria que entraria a un preu màxim al pool per ajustar-lo a la baixa. Ara bé, caldria cobrir la diferència entre el cost real del gas i el que s’utilitzaria per calcular el marginalista, segons Gutiérrez, a través dels pressupostos de l’Estat o com a introducció de la diferència al rebut, que sempre resultaria, diu, més econòmic

Els grans guanyadors en aquest context són els generadors d’energies eòlica o solar

El conseller delegat d’Atlas Energia explica que el sistema marginalista de fixació dels preus de la llum que tenim avui té una justificació clara.

Es tractava que les energies renovables, aquelles que no tenen costos d’operació, que no utilitzen combustibles fòssils, entressin abans que altres de contaminants a l’hora d’establir la tarifa. És un sistema que té el suport de la Unió Europea amb una “prima” per forçar la transició cap a tecnologies verdes. Néstor Gutiérrez destaca que és una fórmula que no era “tan nociva” a l’activitat quan el diferencial entre el preu de l’eòlica o la solar i fins i tot la nuclear, amb el dels cicles que necessiten el gas no era brutal.

Amb el combustible pels núvols forçat en gran manera pel Kremlin i la seua guerra, les coses canvien radicalment. Com més diferència hi ha entre els preus de les renovables i el gas, més elevat resulta el preu final. És aquest context i ara estan guanyant les renovables a costa del consumidor, explica Gutiérrez.

De tota manera, recorda que si bé no tenen cost de generació, no paguen pel sol o el vent per produir energia, es tracta d’instal·lacions que necessiten de l’ordre d’onze a dotze anys per cobrir la seua rendibilitat. En la pugna a Europa, els països nòrdics són reticents a canviar el sistema marginalista perquè malmetria amb la política cap a una energia verda. Així, la UE es debat avui entre lluitar contra el canvi climàtic o urgència econòmica.

Un conflicte que ha esclatat amb la reserva de gas europea al mínim

El conflicte a Ucraïna i la desestabilització dels preus de l’energia s’han produït en un moment en què les reserves de gas europeu estan en mínims. Una situació que el conseller delegat d’Atlas Energia atribueix a una mala planificació. En la mesura en què la pandèmia s’anava controlant i l’activitat tornava cap a nivells normals, el consum es disparava.

Amb això, recorda, el mercat del CO2 que es va crear per desplaçar el gas com a font de generació i eliminar el carbó per ser més contaminant s’ha disparat. Avui, la Unió Europea busca com arribar al pròxim hivern amb el 90 per cent de les reserves i donant l’esquena a Moscou.