El sector carni aposta per la comunicació i la ciència per rebatre la "desinformació" i els "atacs" a la seva reputació

El sector carni aposta per la comunicació i la ciència per rebatre la "desinformació" i els "atacs" a la seva reputació. Les empreses i els científics i experts que participen en el 22è Congrés AECOC de Productes Carnis i Elaborats que es fa a Lleida han coincidit en què debats com el de les macrogranges generen confusió i posen en risc la viabilitat del sector. En aquest sentit, han ressaltat que les granges porcines espanyoles tenen de mitjana 420 porcs, respecte als 1.900 d'Alemanya o als 3.500 de Dinamarca. L'economista Gonzalo Bernardos ha pronosticat davant els representants de les principals empreses càrnies estatals que la guerra a Ucraïna "no té perspectives d'allargar-se" i considera que "els seus efectes seran limitats".

La CEO de Campofrío Frescos, Camille Greene, ha assegurat que "mai havia escoltat la paraula macrogranja com en els últims mesos" i considera que el terme "s'està utilitzant intencionadament per generar confusió i activar campanyes contra la ramaderia". En aquest sentit, ha afirmat que a l'Estat es compleix amb la legislació vigent i ha recordat que les granges porcines tenen de mitjana 420 porcs, mentre que a països com Alemanya en tenen 1.900 i fins a 3.500 a Dinamarca.

El catedràtic Carlos Buxadé ha explicat que, tot i aquestes xifres, a Alemanya els ramaders són considerats empresaris exemplars i ha advertit que "la comunicació negativa que s'està generant posa en risc les ramaderies espanyoles i compromet la seva rendibilitat". Així, ha remarcat que el consum de proteïna animal està baixant tant a l'estat espanyol com a Europa.

Buxadé ha defensat que els empresaris són els principals interessats en promoure sistemes productius sostenibles per assegurar la viabilitat dels seus negocis. "El sector busca minimitzar la generació de residus i evitar danyar l'entorn, ja que en cas contrari la seva activitat no és sostenible", ha dit. El catedràtic ha assegurat que "les empreses del sector carnis són exemplars i exemplaritzants", i els ha reclamat "passar a l'ofensiva amb una comunicació basada en criteris tècnics i científics i no emocionals".

La química i divulgadora científica Deborah García ha assenyalat que "les dades científiques reforcen que el consum de carn és totalment compatible amb una dieta sana i sostenible, però defensar-lo comporta problemes, ja que el discurs de moda és el de no menjar carn".

Dos models compatibles

En la seva intervenció al congrés, el director general de la divisió avícola de Vall Companys, Josep Solé, ha assegurat que tant la ramaderia extensiva com la intensiva són necessàries. La primera, per netejar i sanejar els camps, i la segona per garantir el subministrament de carn. En el mateix sentit, s'ha expressat el director general de Novafrigsa-Grup Coren, Dino Grobas, que ha descrit les granges amb més caps de bestiar com a "modernes, eficients i viables". "La ramaderia genera el 5% dels gasos d'efecte d'hivernacle, mentre que la producció de tecnologia digital suposa el 4%, però no existeixen campanyes en contra seva", ha afirmat Grobas.

La gerent de RSC de Lidl a Espanya, Michaela Reishcl, ha incidit en la necessitat de comunicar les bones pràctiques del sector per arribar a un consumidor cada vegada més conscienciat. "El comprador vol saber d'on venen els nostres productes, de què estan fets i com els emboliquem", ha indicat. Reischl ha remarcat que una bona comunicació repercuteix en les vendes, i ha posat com a exemple que les vendes d'ous de Lidl han crescut un 26% des que van apostar per posar en els seus lineals únicament varietats ecològiques.

Impacte de la guerra a Ucraïna

En el marc del congrés AECOC, el professor de la UB, Gonzalo Bernardos, ha analitzat l'actual context econòmic, marcat pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. "Les sancions imposades a Rússia afectaran el preu de les matèries primeres, del gas i, per tant de la indústria agroalimentària", ha assegurat. Per tal de pal·liar els seus efectes ha reclamat un "pacte de rendes", seguint el model dels Pactes de la Moncloa del 1977, en el qual els treballadors sacrifiquin part del seu poder adquisitiu i els empresaris part dels seus beneficis.

Bernardos ha pronosticat que "la guerra no s'allargarà" i que "els seus efectes seran limitats", per la qual cosa ha recomanat a les empreses del sector carni "no repercutir tota la pujada dels costos als consumidors per conservar la seva clientela i passar enguany sense majors impactes". A la vegada, l'economista ha reclamat al govern espanyol mesures per apaivagar els efectes de la inflació i evitar que danyin el sistema productiu. En aquest sentit, considera necessari habilitar subvencions al sector del transport i reduir l'impost de societats.

Tot i la situació actual, Bernardos ha augurat que la dècada dels anys 20 serà de creixement i ha assegurat que els Fons Europeus són una oportunitat per a l'Estat. "El problema que tindrem és en què gastem els diners", ha plantejat. El professor de la UB també ha dit que les afectacions sobre la cadena de subministrament viscudes arran de la pandèmia i de la crisi d'Ucraïna provocaran canvis a la Unió Europea. En aquest sentit, considera necessari replantejar qüestions com ara la sobirania energètica i alimentària i la Política Agrària Comuna (PAC) per anar cap "a un proteccionisme estratègic perquè Europa no depengui tant de mercats exteriors".