ECONOMIA POLÍTIQUES PÚBLIQUES
El Banc d'Espanya no vol donar la llicència bancària a l'ICF
L'entitat confia a resoldre la desestimació amb un recurs || Fonts d'Economia diuen que s'estudien “vies alternatives”
L'exconseller d'Economia, Jaume Giró.
El Banc d’Espanya ha desestimat la petició de l’Institut Català de Finances (ICF) de comptar amb llicència bancària per operar al mercat minorista per motius tècnics i per la falta d’un informe favorable de la Comissió Europea sobre els ajuts d’Estat. El departament d’Economia va confirmar ahir aquesta decisió del Banc d’Espanya, i va assegurar que l’ICF ha presentat aquest mateix mes un recurs que permeti “solucionar els aspectes tècnics de la desestimació”. A l’espera del resultat del recurs, la Generalitat ja es planteja vies alternatives per crear una banca pública minorista.
La resolució negativa del Banc d’Espanya va arribar el mes de febrer passat, després d’haver mantingut converses amb el Banc Central Europeu sobre aquest assumpte, tal com apunta la conselleria que dirigeix Jaume Giró. La sol·licitud de la fitxa bancària la va realitzar el març del 2021 l’anterior Govern, en el qual Pere Aragonès era el conseller d’Economia i Hisenda, i va ser la primera vegada que una entitat financera pública feia una petició d’aquesta mena. Al cap d’un mes, l’executiu català va aprovar un acord pel qual autoritzava l’ICF a constituir la societat ICF Banc, sempre que obtingués totes les autoritzacions administratives necessàries.
Segons va assenyalar la Generalitat, els motius tècnics pels quals s’ha desestimat la petició són “divergències interpretatives resolubles”, per la qual cosa s’ha presentat el recurs per reconduir la situació. El Banc d’Espanya al·lega que falta un informe favorable de la Comissió Europea sobre els ajuts d’Estat que el BCE demana per tramitar la llicència. El departament d’Economia subratlla que comptar amb un banc públic català és un objectiu “estratègic” que segueix “intacte”, de manera que insisteix en el fet d’aconseguir la llicència bancària, encara que comença a estudiar altres “vies alternatives”.
La Generalitat aspirava que el banc públic català pogués formar part de la gestió dels fons europeus Next Generation i facilitar la participació en projectes estratègics.
