Impuls a l'ecodisseny: productes que durin més i allargar la vida de la roba

La Comissió Europea va presentar aquest dimecres un ampli paquet d’iniciatives per fomentar l’economia circular i allargar la vida últil dels productes, de manera que puguin reparar-se amb facilitat quan s’espatllin i que els seus components es reutilitzin al màxim quan vagin a les escombraries. "Volem que la moda ràpida passi de moda", va dir en una xarrada prèvia a la presentació amb mitjans de comunicació el comissari europeu de Medi Ambient, Virginijus Sinkevicius, per resumir l’esperit de les propostes amb vista a impulsar una economia més sostenible per a 2030.

El comissari lituà va considerar que "la gent està cansada de productes que es trenquen quan passa la garantia i que són molt difícils de reparar, o de roba que s’esquinça després d’uns quants rentats" i la ciutadania exigeix "que durin més i que sigui més barat arreglar-los".

ECODISSENY

El paquet legislatiu, que s’estructura a tres grans blocs, arranca amb una proposta de revisió del Reglament de la Directiva d’Ecodisseny per abordar el cicle de vida de tots els productes des de la fase de la seua concepció, on la Comissió identifica que es determina el 80 % d’impacte mediambiental, i així imprimir un caràcter més sostenible a tota la cadena de valor. La proposta pretén imposar requisits concrets no només d’eficiència energètica, sinó també de sostenibilitat. Però per establir-los la Comissió ha creat un "grup de treball" que estarà en contacte amb la indústria i s’espera comencin a definir-se les especificacions cap a finals d’any.

"Anirem grup de productes a grup de productes, començant amb els que possiblement tinguin més impacte mediambiental, i cada grup tindrà diferents característiques", va explicar Sinkevicius, que va precisar que no afectarà a aliments i medicines però sí a productes intermedis com l’acer, és a dir, entorn del 65 % dels productes que generen CO2. Aquesta revisió entronca amb una voluntat d’ampliar la informació disponible per als consumidors, reforçant les normes d’etiquetatge i creant un "passaport digital" mediambiental on s’indiqui clarament com reparar o reciclar l’objecte en qüestió.

Brussel·les vol també que les autoritats públiques liderin amb l’exemple en licitacions on s’introdueixin incentius per a productes sostenibles i, de passada, evitar una fragmentació del mercat únic comunitari, doncs hi ha països que han començat a legislar a nivell nacional. "No creem barreres, sinó que creem les condicions perquè s’assoleixin els objectius de desenvolupament sostenible", va assegurar el comissari lituà.

TÈXTIL

La segona pota del paquet d’economia circular és un document que marca el camí perquè el sector tèxtil emprengui una transició per a l’horitzó de 2030 ja que aquesta indústria és la quarta que més contribueix al canvi climàtic –després d’alimentació, habitatge i mobilitat– i la tercera en ús d’aigua i terra. Només l’1 % dels productes tèxtils és d’origen reciclat, la qual cosa suposa que cada europeu tira 11 quilos de roba a l’any, segons l’Agència Europea del Medi Ambient. Brussel·les vol impulsar que s’utilitzin fibres reciclades i lliures de productes químics perillosos i que la indústria tèxtil, on el 75 % són dones, vetlli perquè es respectin els drets socials dels treballadors.

A futur, Brussel·les establirà requisits de disseny ecològic específicament per a tèxtils i mesures per evitar que alliberin microplàstics, probablement començant amb productes de moda domèstica com catifes o cortines, va explicar el comissari. Ara per ara no es fixen objectius específics de reciclatge en la indústria tèxtil, però la Comissió no ho descarta per més endavant. Mentrestant, Brussel·les demana a les firmes de moda que es llancin menys col·leccions a l’any i que es fomentin els serveis de reutilització i reparació, convidant als Estats membres a oferir un tractament fiscal favorable a aquests negocis.

CONSTRUCCIÓ

El tercer dels eixos de les propostes de la Comissió per impulsar una economia més circular es refereix als productes de construcció, un sector que ocupa unes 25 milions de persones a la Unió Europea. Els edificis són responsables del 40 % del consum d’energia a la UE, del 36 % de les emissions de CO2, del voltant del 50 % de l’extracció i el consum de recursos i de més del 30 % del total de residus de la UE generats a l’any, segons dades de la Comissió.

La Comissió detecta gran potencial en l’activitat immobiliària per avançar cap a la sostenibilitat i modernitzarà el Reglament de Productes de Construcció vigent des de 2011 amb vista a generalitzar l’ús de materials que, en virtut de l’estat de la ciència, siguin "més duradors, reparables, reciclables i fàcils de tornar a fabricar" que fa una dècada. "És hora de posar fi al model d’agafar, fer, trencar i tirar que és tan nociu per al nostre planeta, la nostra salut i la nostra economia", va assenyalar en un comunicat el vicepresident comunitari encarregat del Pacte Verd, Frans Timmermans, qui va assegurar que les propostes de la Comissió "garantiran que a Europa només es venguin els productes més sostenibles".