El Suprem obliga Santander, SEPI i Enisa a vendre accions de Lleida.net al seu fundador
L’alt tribunal desestima una demanda interposada per Sisco Sapena
El Tribunal Suprem ha desestimat en una interlocutòria un recurs del CEO, fundador i soci majoritari de Lleida.net, Sisco Sapena, en el qual reclamava l’anul·lació d’una opció de compravenda del 21% del capital de la firma, i ha obligat els successors del fons Banesto Enisa SEPI Desenvolupament FCR (Santander, SEPI i Enisa) a vendre-li 3.413.680 accions de la companyia a un preu d’1,7761 euros per títol. "Les sentències fermes del Suprem cal complir-les, ja he començat a notificar als meus antics socis, alguns d’ells encara ho són, que em portin les accions, jo els pagaré, tinc uns formidables talons esperant", ha afirmat aquest dilluns en declaracions a Europa Press, Sisco Sapena.
L’empresa ha comunicat aquest dilluns a la Comissió Nacional del Mercat de Valors la sentència ferma que assenyala que Cántabro Catalana de Inversiones (societat de Grupo Banco Santander), SEPI Desenvolupament Empresarial SAU i Enisa hauran de posar a disposició de Sapena aquestes 3.413.680 accions per les quals haurà d’abonar 6.063.037,05 euros. El valor de mercat d’aquestes accions, al preu de tancament de divendres passat, és d’11.162.733,6 euros, ha detallat la companyia, que ha precisat que només Enisa les conserva.
El 2015, el fons Banesto Enisa Sepi Desenvolupament FCR –a través de la seua societat gestora Santander Capital Desarrollo– va condicionar la seua aprovació a l’acord de sortida a cotitzar de Lleida.net que Sapena firmés una opció de venda al seu favor pel total de les accions pertanyents al fons en el moment de l’inici de negociació al BME Growth. El preu inicial de l’acció segons l’opció de venda es va establir finalment en 1,37 euros per acció, al que s’aplicaria un interès fins l’exercici efectiu de l’opció de venda. Lleida.net va començar a cotitzar en l’antic Mercar Alternatiu Bursátil el 9 d’octubre del 2015, a un preu d’1,18 euros per acció.
UN LITIGI DE 2016
L’octubre del 2016, abans de l’inici del període d’exercici de l’opció de venda, Sapena va presentar una demanda davant del Jutjat de Primera Instància de Lleida perquè l’opció de venda es declarés nul·la per desequilibri i abús de la posició contractual per vulnerar la normativa Mifid. El jutjat de primera instància número 2 de Lleida va desestimar la demanda l’octubre de 2017 i també ho va fer l’Audiència Provincial de Lleida el 2019. Sapena va presentar recurs de cassació davant de la Sala Civil del Tribunal Suprem, que mitjançant Auto de data 15 de març del 2022, ho ha inadmès, amb la qual cosa la sentència del jutjat de primera instància número 2 de Lleida és ferma.