Un informe del Govern descarta que la fiscalitat autonòmica sigui la causa del trasllat d'empreses de Lleida a l'Aragó

La tributació vigent a Catalunya no és la raó determinant per al trasllat i la implantació de noves empreses fora de les comarques de Lleida, segons un informe realitzat per la Secretaria d'Hisenda de la Generalitat que analitza el possible impacte de la fiscalitat en les deslocalitzacions d'activitats econòmiques d'aquesta demarcació a l'Aragó. El document conclou que les diferències tributàries entre els dos territoris són "irrellevants", tal com ha explicat aquest dilluns a Lleida la secretària d'Hisenda, Marta Espasa. El document no apunta, però, cap possible altra causa que pugui explicar que en els últims sis anys fins a 428 empreses han marxat de Lleida, sobretot a Barcelona, Madrid i l'Aragó, segons un estudi de la Cambra de Comerç.

Els tributs cedits

L'informe analitza la fiscalitat autonòmica vigent actualment, des de diferents vessants. En el cas dels tributs cedits, es fa una comparativa de les tarifes i les deduccions autonòmiques de l'IRPF, l'impost de successions i donacions (ISD), l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD) i l'impost sobre matriculació.

En termes generals, es conclou que "les diferències no són significatives" i que "existeix un tractament fiscal altament similar" a Catalunya i l'Aragó. De fet, en alguns casos la tributació a Aragó és més elevada que a Catalunya i en la majoria de tributs cedits la càrrega fiscal és pràcticament idèntica, recull el document. És per aquest motiu que "no es dona cap motiu suficientment determinant" perquè ni les persones físiques efectuïn un canvi del seu domicili fiscal ni les empreses decideixin deslocalitzar la seva activitat envers Aragó, conclou l'informe.

Els tributs propis

Pel que fa a la fiscalitat pròpia, segons el document presentat avui, si bé és cert que Catalunya disposa d'un major nombre de tributs propis -12 versus 5 vigents a l'Aragó- "no és un element que generi incentius a la deslocalització empresarials" perquè "la seva incidència és molt limitada" per la poca càrrega impositiva que suposen, ja que el seu principal objectiu no és el recaptatori, sinó el "conscienciador", es diu a l'informe, i afecten a sectors i activitats molt concretes com per exemple els establiments turístics, els habitatges buits o l'aviació comercial. A més, en casos com l'impost sobre les begudes ensucrades envasades el tribut recau sobre el consumidor final, per la qual cosa és independent d'on es fabrica el producte, apunta.

Finalment, l'informe destaca que si s'analitza la fiscalitat pròpia en termes de pressió fiscal, és a dir en percentatge de recaptació sobre el PIB, l'any 2019 Catalunya es va situar en la cinquena posició en el rànquing de comunitats autònomes i amb uns nivells similars als de l'Aragó, que ocupa la setena posició.