Els pagesos, sense ajuts directes malgrat caure la collita al 20 o 30%

Les pitjors estimacions de danys per les gelades de començament de mes s’han confirmat i la Generalitat calcula que la producció de fruita dolça i fruita seca a la vegueria de Lleida caurà al 20% del seu potencial o, en el millor dels casos al 30%. Així ho va explicar ahir el delegat de la conselleria d’Acció Climàtica, Ferran de Noguera, després de la reunió de la comissió de coordinació de la campanya agrícola, en la qual organitzacions agràries i cooperatives van insistir, una vegada més, en la necessitat d’ajuts directes al sector. De Noguera va dir que els ajuts directes són “complicats”.

Tanmateix, va afegir que s’estudiarà cada cas per veure si es pot fer alguna convocatòria d’ajuts, malgrat que en aquests moments “no està sobre la taula”. El que sí que hi ha sobre la taula són els expedients de regulació temporal d’ocupació per a empreses, centrals i pagesos; crèdits de l’ICF amb carències i interessos bonificats per Acció Climàtica i “estem fent una anàlisi de les assegurances” per urgir millores

La campanya necessitava 499.000 jornades de treball abans de les glaçades i es veuran reduïdes a 231.000

Unes mesures que es queden lluny de les demandes de les organitzacions agràries, que alerten que molts pagesos no poden assegurar els seus camps i que es donen casos que els qui sí que ho han fet amb prou feines puguin arribar a cobrar el 52 per cent en el cas de la pèrdua total de producció. Això ve motivat per les franquícies, les limitacions de quilos assegurables en cas d’haver patit sinistres en campanyes anteriors i el mateix cost de la pòlissa.

Ahir recordaven la celeritat a anunciar ajuts als llibreters afectats per la tempesta de calamarsa a Sant Jordi a Barcelona i advocaven per tenir una consideració similar. D’altres al·ludien a l’èxit de la preestrena de la pel·lícula Alcarràs dimarts a Lleida, una pel·lícula que reflecteix les penúries d’agricultors però que no es tradueix en un suport més gran al sector. Sobre els crèdits, alerten que no són la solució per a uns pagesos que ja estan molt endeutats per les inversions que han fet a les finques.L’efecte directe en la caiguda de la producció és l’enfonsament de les necessitats de mà d’obra, que fins i tot obligarà empreses i agricultors a presentar ERTO.

Durant la comissió es va apuntar que abans de les gelades s’estimava una necessitat de 499.000 jornades de treball de vuit hores en un calendari de recol·lecció amb juliol, agost i setembre com els mesos més importants. Després de les gelades, en el millor dels casos s’apunta a unes 231.000.

Primers dos ERTO per a una vintena d’empleats de firmes fructícoles

El departament de Treball ja ha rebut els dos primers expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) d’empreses fructícoles de Lleida. De moment afecten una vintena d’empleats, però tot fa indicar que no seran els últims davant la caiguda de la producció i de la fruita amb què treballar. De fet, ja hi ha més empreses que s’han interessat per presentar aquest tipus d’expedients que la conselleria preveu emmarcar al capítol de “causa major”. Cooperatives i centrals alerten que es poden registrar casos en els quals la pròpia viabilitat de les empreses estigui en risc, per la qual cosa els crèdits tous proposats des del Govern no serveixen per afrontar les conseqüències de les pitjors gelades registrades en 42 anys.

Per això, com els agricultors, insten a ajuts directes i alerten que no existeixen assegurances per a les centrals en cas de caiguda de la producció, una cosa que consideren que podria afrontar Agroseguro.El delegat del Govern català a Lleida, Bernat Solé, va avançar que ha traslladat a l’Executiu la necessitat de recursos per afrontar el sensellarisme i va apuntar que si no arriben “serà una problemàtica molt important”. En l’actualitat treballa a elaborar un mapa d’allotjaments a la província.