Moncloa retalla al 4,3% la pujada del PIB i anticipa una aturada econòmica

L’impacte de la guerra a Ucraïna ha frenat en sec el creixement econòmic en el primer trimestre de l’any, amb un avanç de tan sols el 0,3% i ha obligat el Govern central a retallar significativament la seua previsió per al 2022 al 4,3%, gairebé tres punts menys respecte al 7% anteriorment previst. Per la seua part, la Generalitat també ha retallat les revisions en punt i mig, fins a deixar-les en el 4,9%. D’acord amb l’avanç de comptabilitat estatal publicat aquest divendres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el principal llast per al PIB en el primer trimestre va ser la significativa contracció del consum de les llars, del 3,7%, en un període també marcat per la sisena onada de la pandèmia i les aturades en el transport de mercaderies per carretera.

Per al conjunt de l’any, el Govern espanyol calcula que el creixement serà del 4,3%, una previsió marcada pel “principi de màxima prudència”, segons la vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño. El context actual continua sent d’“elevada incertesa per la situació geopolítica internacional i la forta pujada dels preus de l’energia”. No preveu tancar la bretxa de PIB oberta durant la pandèmia fins al primer semestre del 2023.

Les previsions del Govern –incloses en l’actualització del programa d’estabilitat que ahir va enviar a Brussel·les– tenen un horitzó temporal de quatre anys, amb un creixement estimat del 3,5% el 2023, del 2,4% el 2024 i de l’1,8% el 2025, any en què la taxa d’atur baixaria per sota del 10% per primera vegada des del 2008, fins al 9,6%. El Govern central ha decidit mantenir la previsió de dèficit públic per a enguany en el 5% del PIB, gràcies a la “folgança” proporcionada per la bona marxa de la recaptació el 2021, quan el dèficit va tancar en el 6,8%.La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va defensar ahir que més del 80% de l’augment de la recaptació s’explica per la millora de l’ocupació, per la qual cosa és “fals” que aquesta evolució sigui causada per la inflació.La patronal CEOE es mostra preocupada per la frenada de l’economia en el primer trimestre de l’any i considera que s’han d’evitar mesures “que desincentivin el creixement econòmic i restin seguretat jurídica”. Així ho va indicar després de conèixer l’avanç de comptabilitat nacional de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que mostra que en el primer trimestre l’economia ha registrat un avanç del 0,3%, quan en l’anterior creixia a una taxa del 2,2 per cent.

El principal llast per al PIB ha estat el significatiu descens del consum de les llars en un trimestre marcat pels efectes de la cinquena onada de la Covid, sisena a la província de Lleida, i per la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna.

L’euríbor tanca l’abril en positiu per primera vegada en sis anys

L’euríbor a dotze mesos, l’índex en el qual es troben referenciades la majoria de les hipoteques espanyoles, ha pujat a l’abril fins al 0,013% i ha registrat així una mitjana mensual positiva per primera vegada des del gener del 2016. Aquest divendres, últim dia hàbil del mes, l’indicador es va situar en el 0,166% en la seua taxa diària, la qual cosa representa una mitjana mensual del 0,013% a l’abril, molt per sobre del -0,237% de març i el -0,483% de fa un any, impulsat per l’expectativa d’una pròxima pujada de tipus d’interès per part del BCE, en un escenari marcat per la guerra a Ucraïna i el caràcter menys transitori de la inflació.El director d’Hipoteques d’iAhorro, Simone Colombelli, destaca que la mitjana mensual positiva de l’abril confirma el canvi de tendència de l’euríbor, que ha registrat moviments “molt volàtils” des que va començar la guerra a Ucraïna, tot i que no creu que l’indicador continuï avançant a la mateixa velocitat en els propers mesos. Els consumidors estan apostant per firmar hipoteques a tipus fix.

Petició de 12.000 milions més de fons europeus

El Govern central tenia previst demanar ahir el segon pagament dels fons europeus Next Generation EU, que suposa el desemborsament més elevat de recursos, 12.000 milions d’euros, que estan lligats al compliment d’algunes de les fites de més transcendència del Pla de Recuperació, com la reforma laboral. Encara que el xoc causat per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha colpejat l’economia europea, l’Executiu central manté la voluntat que el Pla de Recuperació assoleixi una “velocitat creuer” en el seu desplegament.