Els salaris creixen a Lleida gairebé sis vegades menys que els preus

L’encariment de l’energia en els últims mesos havia provocat una espiral d’alces de tots els preus. Una situació agreujada pels problemes de proveïment de certes matèries derivada en gran manera pels efectes de la pandèmia, en especial en països asiàtics proveïdors. Aquesta situació s’ha agreujat de forma exponencial amb la invasió russa d’Ucraïna fa dos mesos. Aquest context ha provocat una inflació que no es veia en les últimes tres dècades. De fet, l’índex de preus de consum s’ha disparat al març fins a l’11 per cent a la província de Lleida en termes interanuals. Tanmateix, els salaris estan evolucionant de forma molt diferent. Els convenis firmats a la demarcació en el primer trimestre d’aquest any, tot just una desena, reflecteixen un increment mitjà dels ingressos dels treballadors d’un 1,88 per cent de mitjana. És a dir, els preus a què han de fer front els treballadors lleidatans han crescut gairebé sis vegades més que els seus ingressos. Parlem d’una pèrdua de poder adquisitiu de les famílies. Però a més, es pot dir que plou sobre mullat en les economies familiars perquè la situació d’aquest any agreuja un problema.

L’any passat es van subscriure a Lleida dinou convenis, segons les dades de la conselleria de Treball, que reflectien un increment salarial de l’1,32%. Parlem d’un exercici en el qual els preus van créixer un 7,3%.La situació no és gaire millor a la resta de Catalunya, on els preus s’han disparat un 9,5% entre el març d’aquest any i el mateix mes del 2021, segons Estadística, mentre que l’augment salarial en conveni amb prou feines és d’un 2,04%. Els preus creixen en aquest cas gairebé cinc vegades més que els ingressos dels treballadors.L’informe sobre convenis de la Generalitat reflecteix, amb tot, que els increments salarials a la província se situen a la cua de Catalunya, perquè els pactats arriben a l’1,62 per cent a la demarcació de Tarragona, se situen en l’1,84% a Barcelona i assoleixen el 2,95 per cent a les comarques de Girona.

Paral·lelament, cal tenir en compte que hi ha treballadors que no es regeixen per convenis firmats a la província de Lleida, sinó que ho fan, per exemple, per altres que tenen un àmbit de tot el territori català. En aquest cas, les pujades que s’han pactat des de començament d’any s’eleven a un 2,06%. En aquest context, una de les reivindicacions dels sindicats de cara a aquest 1 de maig és arribar a acords amb empresaris i patronals per poder revertir la situació i que les famílies treballadors no perdin encara més poder adquisitiu, sinó tot el contrari.

Els lleidatans guanyen 3.369 euros menys a l’any que la mitjana catalana

Els ingressos salarials dels lleidatans estan a la cua de Catalunya. De fet, les últimes dades oficials situaven en 19.495 euros la mitjana de sou dels treballadors el 2020, mentre que la mitjana catalana arribava als 22.864. És a dir, que un treballador a les comarques de Ponent, Alt Pirineu i Aran va ingressar 3.369 euros menys.

També es col·loquen per sota de la mitjana de l’Estat, que és de 20.503 euros, la qual cosa suposa que a la província els ingressos per nòmina són 1.008 euros inferiors.La situació dels salaris és, a més, molt diferent en funció de l’edat o els sectors i també el sexe dels treballadors. Per posar un exemple, els lleidatans menors de 18 a 25 anys amb prou feines van ingressar vuit mil euros l’any 2020, mentre que aquells que tenen edats per sobre dels de 56 anys i més experiència laboral arriben als 23.736. En l’anàlisi d’ingressos per sexes, la mitjana salarial dels homes va ser a la demarcació de 20.881 euros davant dels 17.831 de les dones.

Estem parlant d’una bretxa salarial que està relacionada en molts casos amb l’efecte que té sobre la carrera professional d’elles el fet de la cura de fills i persones grans de la família. Es tradueix, entre altres coses, en el fet que són moltes les dones que aspiren o accepten llocs de treball a temps parcial, per posar un exemple.Per sectors, els de serveis lligats al lleure i l’agricultura se situen a la cua en salaris, al no arribar als 11.000 euros anuals, mentre que al capdavant es col·loca el de la banca i les assegurances, on la mitjana supera els 34.000, segons les dades del fisc.