Lleida ha perdut 257.000 hectàrees de cultiu en tot just onze anys

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) acaba de fer públic el cens agrari del 2020 i reflecteix una dada especialment preocupant: un descens de 257.780 hectàrees de cultiu a la província de Lleida en tot just onze anys. En concret, s’ha passat de 793.386 el 2009 a les 535.607 l’any analitzat. El 1999 a les comarques lleidatanes es comptabilitzaven 1.049.678 hectàrees, xifra que suposa que el descens des de finals del segle passat és de gairebé un 49 per cent.

Fa temps que les organitzacions agràries alerten que la manca de relleu generacional al camp pels problemes que travessa està provocant abandons de terres i les dades del cens agrari ho ratifiquen. En un context de vendes per sota de costos en diferents sectors, com ha passat a la fruita o la llet, o mínimes rendibilitats no afavoreix l’arribada de joves.Una altra dada especialment significativa, i a contracorrent del que passa a l’Estat, és que s’aprecia un increment, encara que molt lleuger, en el nombre d’explotacions. Si Estadística en tenia comptabilitzades 19.673, el 2020 eleva el registre fins a 20.092.

L’INE diferencia les explotacions en diferents seccions i el primer per volum és el que qualifica com a terra arable. En aquest cas, situa 15.717 finques que compten amb una extensió total de 264.195 hectàrees. Les segueixen les 11.225 finques de cultius llenyosos, en el qual es troben des dels fruiters fins als ametllers, per posar-ne alguns exemples.

Representen una extensió de 100.473 hectàrees. Al darrere es col·loquen els 2.155 negocis de pastures permanents amb 170.816 hectàrees.Crida l’atenció a l’informe de l’INE l’apartat d’“horts per al consum propi”, que són 2.768 finques, però que amb prou feines representen 64,62 hectàrees. Es tracta d’un apartat que no hi apareixia l’any 2009, quan es limitava a tres apartats: cultius herbacis i guaret, cultius llenyosos i terres de pastures permanents.

La seua inclusió podria desvirtuar les comparacions pel que fa a explotacions, en especial tenint en compte l’important volum d’horts per a consum propi inclosos en aquest últim cens. Aquest informe inclou, a més, 92 explotacions d’hivernacle, que en aquest cas representen un total de 57,51 hectàrees.Quant al cas de la ramaderia, el porcí és el primer sector per nombre de granges a la província (2.303) i per animals (4.665.626). El segueix el boví (1.937 granges i 350.357 caps), els ocells de corral (666 i 22.347.660), l’oví (536 i 208.961), el cabrú (347 i 15.299) i les granges de conilles mares, amb 127 explotacions que compten amb 37.995 animals.