La campanya de la poma serà de supervivència pels baixos preus

La preocupació al sector de la poma de Lleida va incrementant a mesura que passen les setmanes davant d’una campanya que aquest any es preveu que sigui de resistència, ja que està sent la més ruïnosa dels últims quaranta anys. Els costos de producció s’han disparat l’últim any, però la cotització de la fruita continua anant a la baixa, tant que si els preus no remunten, el sector lleidatà podria perdre aquesta campanya 18 milions d’euros. Segons va explicar el líder d’Asaja a Lleida, Pere Roqué, a un agricultor li costa al voltant d’uns 40 cèntims, un 40% més, produir un quilo de pomes, a causa, entre altres coses, del fet que han pujat el cost de matèries primeres i l’energia, per la qual cosa en la majoria dels casos estan arribant a perdre fins a 15 cèntims per quilo de fruita.

Segons Roqué, amb la correcta aplicació de la llei de Cadena Alimentària, això no hauria de passar, ja que aquesta prohibeix la venda a pèrdues. No obstant, segueix passant perquè no s’està aplicant, almenys, al sector de la fruita dolça. “No s’estan imposant sancions, no s’està controlant ni tan sols l’etiquetatge als supermercats”, va denunciar.

Així mateix, va criticar que les administracions no estiguin actuant i oferint ajuts directes als agricultors, com aquests reclamen. En aquest sentit, assegura que aquestes no han de servir només per pal·liar els efectes de les últimes gelades, que també, sinó per permetre que pagesos puguin continuar subsistint i cobrir despeses.Un altre problema, va afegir, és que s’està important fruita d’altres països com Itàlia, França o Polònia, mentre que la local “es queda a les cambres o es paga a preu de saldo”.Segons el president del comitè de fruita de llavor d’Afrucat, Joan Serentill, el problema és que aquests països estan guanyant avantatge al nostre territori perquè “malgrat tenir un producte de gran qualitat, hem d’aprendre a vendre’l millor”. Al seu parer, els ciutadans estan apostant cada vegada més pel producte de quilòmetre zero i això és una cosa que s’ha d’explotar per col·locar el producte local al nivell que es mereix.

Malgrat que Serentill va confiar que a poc a poc la fruita local vagi guanyant protagonisme al mercat, la situació en el dia d’avui és alarmant, ja que posa en perill la viabilitat de les explotacions. Davant d’això, va afirmar que “és necessari repercutir l’increment de costos en el preu de venda per poder almenys deixar els comptes a zero i no posar en risc el futur”.